M’he despert amb l’horari de la feina, però oficialment, estic de vacacions. L’ànima i el cos es relaxen. Ja ho deia Da Vinci: «De tant en tant desapareix, pren-te un petit descans, perquè quan tornis al teu treball el teu criteri sigui més encertat».
Hi ha dues coses que em fan nosa de l’agost: el trànsit i els preus. Quants accidents hi ha d’haver perquè la gent condueixi amb sentit comú? Respectant les distàncies, sense avançaments perillosos, a la velocitat correcte. Llàstima que la DGT no tingui prou mitjans per captar les imprudències. Aquests conductors, acaben carregant-se la música, els paisatges, els plans, la situació, el ritme... la vida de qualcú.
Als quotidians, també ens molesta la puja de preus. Tots els productes s’encareixen, i fins i tot et poden clavar 4,5 euros per un refresc en una terrassa. Allò de «vol fer l’agost».
Els més fashion són els festivals. Llatzeret, per exemple. Al cost del concert amb vistes a la mar, hi has d’afegir: 10 euros per l’aparcament del cotxe, 5 per una moto, 5 si vols estar assegut, 10 per una pomada... i ves sumant fins la porció de pizza (12) o sencera (40 euros).
Aquests exemples deuen ser pel nomenat «turisme de qualitat», perquè les persones illenques no ens ho podem permetre. L’oferta, apareixerà quan no hi hagi demanda.
A Menorca, sabem molt bé que el luxe no va de la moda o d’un estil de vida. Aquí, és gaudir de les coses senzilles, els petits plaers que ens omplen l’ànima.
