Voldria dedicar aquest escrit a n’ets amics catalans que ara passen ses seves vacacions a Menorca. A tots aquests que s’estimen sa nostra Illa i que suposam no tenen empatx en sebre i respectar ses diferències que certament hi ha entre lo que voltros enraoneu i lo que noltros rallam. Sou aquells que respectau sa nostra norma cultural i d’expressió heredada des nostros avantpassats: es menorquí. Sou es qui entendreu que hi hagui menorquins que mos podem arribar a enfadar molt quan mos la volen despreciar, llevar o substituir.
Per açò me referiré a sa meva sèrie de ‘No és lo mateix’ (que darrerament tenc un poquet abandonada) on solec posar exemples ben clarificadors d’aquestes diferències entre menorquí i barceloní (perqué aixines és com molts anomenam a sa imposició d’una forma impròpia a ses nostres Illes Balears). De totes maneres us hem d’advertir que a Menorca hi ha dues formes de comunicació: una és s’oficial que està baix comandament polític i sa segona que és sa que ralla es poble de s’Illa. A sa primera la veure-ho boni per tot: cartells, senyals de tràfic, toponòmia, medis de comunicació, missatges administratius i comercials (tots, naturalment, subvencionats), etc. A sa segona, s’autèntica, només l’escoltareu pes carrers de s’Illa i a ses cases menorquines.
Així idò, mentres camineu pes carrers sentireu paraules i dits com aquests que no s’escolten a sa vostra estimada terra perquè són eminentment menorquines. Per exemple no sentireu ‘a ca vostra’ (aquí no deim ‘a casa vostra’) dir, per exemple, ‘aquesta jove és molt caparruda’ quan ses vostres joves només poden ser ‘tossudes’, ni, com deim a Menorca, sabreu que vol dir agafar ‘es tapinet i ses eines’ per ‘anar a fer feina’ (aquí no deim ‘anar a treballar’). Tampoc sabreu que un pretengut professional que se creu molt bo de fet només és de ‘pa amb fonteta’. Ni sabreu que és ‘una seriana’ per anar ben mudat o que és vestir un ‘sau’. Tampoc entendreu que vol dir ‘armar un bon rebombori’. Tampoc entendreu que vol dir ‘fot-li xaloc en canal’ i tantes i tantes altres expresions pròpies nostres.
Coses bàsiques: per s’altre banda heu de sebre, no ‘saber’, que aquí no deim ‘fer soroll’ sino que deim ‘fer renou’. Tampoc deim en ‘lloc de’ sinò que empram ‘en tost de...’. A Menorca una ‘masia’ és un ‘lloc’, i aquí ‘no ens assabentem de res’ sino que només mos ‘entemem’ de tot. Tampoc sabreu que és ‘fer endemeses’ com ses que fan es polítics que moltes vegades només rallen boix o només fan xerrameca.
No sabreu tampoc que vol dir ‘anar a fer un tec’ amb uns amics (per xumar, és clar) ni que qualcú li ‘agafi un sacardiu’, tampoc emprau s’expressió ‘remil i una...’ sino que voltros deis ‘renoi’ per mostrar sorpresa, ni podreu acabar d’entendre allò de quan un menorquí diu ‘no vaig poder acabar d’afinar’ sense referir-se a una guiterra (no guitarra). A Menorca no deim ‘arribar d’ hora’ si no que sempre volem ‘arribar dejorn’. A Menorca no ‘enllestim’ sino que ‘aclarim’. Tampoc sabreu que és un ‘xixerbeu’ ni qué és una cosa ‘nova de trinca’. Aquí ses coses són ‘polides’ però no ‘maques’. Voltros teniu en Dalí i noltros a n’en Carlos Mascaró, un Vermeer maravellós, menorquí fins sa soca. Un gran pintor. ¡I és ben ver! (no ‘veritat’).
A Menorca mai ‘anem de pressa’ però n’hi ha que sempre frissam. Ets bons amics catalans no deuen entendre tampoc que un petit propietari d’un negoci menorquí que encara no està ben assentat pugui dir ’encara nadam amb carabasses’, per dir que encara necesita ajuda per sobreviure.
A sa vostra estimada terra amiga (on molts hi tenim familiars i molt bons amics, tants com poguem tenir a Madrid o a qualsevol altre part d’Espanya) no saben que és ‘perdre es cambuix’ ni saben emprar alló de que un ‘no compra sament...’ (per solsament). Ni saben que és un ‘mèrvel que no aixuga mai’... Ni saben que es ‘agafar un serol’, ni una bona tomàtiga com agafen aquí molts de mallorquinets i catalanets joves per Sant Joan. I naturalment tampoc saben que és ‘una pomada’ perquè es pot confondre amb ‘gin amb llimonada’ (perdó, açò és una maldat). Tampoc sabran entendre que vol dir ‘en pas un fum’ que, a sa Menorca britànica de ‘i tot lo demés com noltros’, és pot traduir per ‘I pass a smoke’. Tampoc saben que és ensumar a un que estigui tant ‘entabanat’ que fagi correr.
A Menorca quan un queda escalivat per qualque cosa, solem exclamar ‘una i oli’, és a dir, mai més ho tornaré a fer. També hauriau de sebre que per aquí tenim dones de cap de brot i molt punyeteres què són com a banyes rostides. Un amic comerciant me contava s’altre dia que té una clienta de 91 anys que sempre se’l miraba amb bons ulls (aquí pronunciam ‘uïs’) i que encara li feia l’uet. I me va contar que un dia li va amollar: ‘Encara te faria suar’. 91 years old and still pushing... Què no té mèrit açò?
I aixines podrien seguir amb diferències fins Dissabte de Nadal (aquí no deim Nit Bona). A Menorca tenim centenars i centenars de paraules, expressions, verbs, modismes, cultismes pròpis (¡I no rallem d’ets anglicismes!). I ho tornarem a dir: es franquisme aquí mai va anul·lar ses formes lingüístiques balears però avui és trist reconeixer que s’autonomía mos impedeix preservar-les. Ni s’ensenyen a ses escoles ni s’empren oficialment. Esteim ben venuts. I fotuts. Mos estàn expoliant es nostro kilòmetre 0 cultural i molts ni piulen. Però ara, amics, no us vull esvalotar més, esteis de vacacions. Preneu una pallofa i cridem tots junts i fort: ‘Visca Menorca, al·lots’.
Notes:
1-Dimarts dia 1 d’agost: Aparc es cotxo davant s’Escola Graduada de Mahó. Exactament a les 10,05 h. des dematí. Vaig cap a sa màquina de pagar i me demana un mínim de € 0,50 per estacionar fins les 10,25. Mig euro per 20 minuts? No creuen que açò és un robatori?
2-No creuen que possar-se una beca al Marroc és una horterada? Cantem: ¡Pichi, ese chu lo que ca mi na...!
3- Divendres 28: me roben es móvil de dins es meu cotxo. Va ser un estranger. Esper que l’agafin i que l’apretin.
4- Records a l’Amadeus... i molts d’ànims.
5- Opinar des des confort d’una paga de la Generalitat no té cap mèrit. Despreciar opinions d’altres tampoc.
6- En Puigdemont se descollona. «Estoy en busca y captura y gobernaré España». Jo, jo, jo, jo…
7- Però no, as final també pot governar en Feijóo. Tot està en l’aire.
