Es considera que el producte de proximitat és la venda directa del pagès i amb un sol intermediari. Per açò, sol haver una acreditació específica de productes agroalimentaris que ho determina. A Balears, tenim molta confusió al respecte. Proximitat, pot referir a la localitat, la província, o fins i tot a les comunitats veïnes. Les taronges del Mercadona, per exemple, ens semblen un producte proper, tot i que la cadena es va veure amb l’obligació de justificar que el cítric provenia del país, de València, Andalusia, Múrcia, Catalunya i Canàries.
A Menorca, per ser francs, generalitzem el concepte Km0, i la majoria creu que el fruit compleix les característiques mentre sigui de l’Illa.
Estem d’acord en que som el que mengem. Que és important conèixer el pagès i la seva explotació. Que així consumim productes més saborosos, perquè maduren de forma natural i es cullen en el moment just. Perquè fomentem l’economia local i ajudem als productors. Promovem el consum conscient. Reduïm la despesa de transport, i per tant, la contaminació. En definitiva, ajudem a combatre el canvi climàtic.
Dit açò, em podeu explicar per què se’n duu la licitació de les cinc escoles infantils de Maó una empresa de fora la comunitat?. No es podien reexaminar les clàusules socials?
I la resposta, segurament, serà tècnicament correcta, però sempre que defensem el producte de ca nostra, sigui del camp o de l’educació, «s’operació va bé, però madona és morta».
