L’altre dia no sé quin diari va publicar un reportatge sobre el ritme de lectures de certes persones. N’hi havia una, em sembla, que deia que llegia uns cent llibres a l’any, potser n’hi havia alguna altra que deia que en llegia un cada dia. El reportatge en qüestió, jo no el vaig llegir: no m’interessen especialment els hàbits lectors dels altres, i encara menys si els hàbits lectors en qüestió s’enfoquen des de la pura visió numèrica, o quantitativa. Sí que em vaig fixar, però, en els comentaris sobre el reportatge que tot d’una es varen començar a escampar per les xarxes socials.
El comentari que més abundava era el que deia que llegir no és –no pot ser mai de cap de les maneres!– una competició. Hi estic d’acord: és absurd llegir competitivament, a veure quants de llibres t’empassoles cada dia, cada setmana, cada mes, cada any. Igualment absurd és calcular si tu llegeixes més que aquell o menys que aquell altre, com si llegir fos un exercici gimnàstic, o una cursa, i no una exploració, un plaer, una aventura, un experiment. Tanmateix, i això ho dic jo que llegesc moltíssim perquè és el que m’agrada i perquè és el que em toca per feina, sí que és inevitable ser posseït per un cert esperit competitiu, quan llegeixes: la competició no és contra els altres, però, sinó contra tu mateix i, sobretot, contra les teves ganes o les teves ànsies de llegir, i contra les limitacions que la vida t’imposa, i contra l’abundància amb què els llibres et tempten i desborden. Actualment són tants els llibres interessants (prometedors, potents, excitants, instructius, etc.) que es publiquen que és inevitable que, com a lector, no t’inundi un desfici més o menys alçurat, que no s’apoderi de tu una sensació més o menys incòmoda, de voler arribar a tot i no poder. I és inevitable, també, que tot això no t’atiï l’esperit competitiu.
Això, és ver, pot ser contraproduent –llegir malament un llibre, és a dir, llegir-lo ràpid i superficialment, és com no haver-lo llegit–, però també pot ser un motor, un estímul. L’ànsia lectora, igual que totes les altres ànsies, et pot devorar o consumir, però, si ets capaç de dominar-la, d’embridar-la i de dirigir-la, pot ser també una font d’energia descomunal. T’afua, et fa més insaciable, t’expandeix i alhora et concentra. La de l’ànsia o la passió lectora és una competició que no guanyaràs mai, és clar, però és una manera magnífica de perdre.
