Quan un animal o una persona està inactiva, es va apagant, agonitza i després d’un temps torna a moure’s, es reanima, recobra el vigor i mou el cos, diem que comença a reviscolar, que reviscola.
El mateix passa amb les paraules que en no ser emprades estan a punt d’expirar i desaparèixer. Idò l’objectiu d’aquesta columna de publicació periòdica és fer-les reviscolar, revitalitzar-les, rescatar-les de l’oblit, aprofitar-les de nou, tornant-les a emprar i atresorar-les.
Perquè no sigui una tasca merament testimonial, l’eina més poderosa per provocar la reviscolança dels mots i paraules llençades a perdre la tenim -vostè i jo- al nostre abast: rallar-les en el nostre dia a dia i els que escrivim als diaris i a les xarxes socials proveir-nos d’elles, insistir en el seu ús, explicar que existeixen, que són boniques i que val la pena utilitzar-les.
I ja ens agradaria fer-la servir als titulars per informar de notícies com aquestes: «Amb l’abundant pluja caiguda, els sembrats, les zones humides i tota la natura de l’Illa ha reviscolat» o «Amb els nous fitxatges l’Hestia ha reviscolat» o «El diàleg entre els contendents fa reviscolar l’acord de pau» o «El medicament ha estat efectiu, els malalts ja reviscolen»...
Així no desapareixeran mai de forma absoluta: algú/na les recordarà i arribat el cas les pronunciarà en una conversa o bé les escriurà en una novel·la, un document o brollaran en qualsevol altra font... i al nostre Diari.
