Hi ha paraules que desapareixen perquè el seu significat és únic. Quan allò que diuen o la cosa que anomenen deixa d’utilitzar-se, de fabricar-se, deixa d’existir i es clar, moren de finor. Al debilitament progressiu i la mortaldat de paraules motivada per causes naturals, els lingüistes no hi veuen gaires solucions i per tant no s’hi posen pedres al fetge.
Vaig escoltar un familiar que supera amb escreix els 80 anys, dir-ne una d’aquestes paraules moribundes: batiport, «He arranjat es soterrani i he posat un batiport nou, de llenya bona, de moguin».
El batiport és una porta petita, que tanca una obertura horitzontal plana al terra , generalment unida amb dues frontisses a un marc també de llenya i que s'obre aixecant-la cap amunt.
En aquest cas des del rebedor de la casa, el batiport comunica i dona accés a una escala de pedra, per la que baixem fins arribar al soterrani. Entrem a una volta catalana, que acull desenes d’objectes i alguns mobles antics. Al fons, a un racó, una cisterna recoberta amb morter de calç i a dalt una obertura al carrer, per on rep llum escassa.
Batiport té distints significats. Així, en els vaixells de guerra, les portelles dels canons, reben aquest nom. A València és una post de fusta que es posava ben ajustada a la porta del carrer, per impedir l’entrada d'aigua quan hi havia aiguats.
A Mallorca el batiport és l'espai que queda entre la porta i la vidriera per la que s'entra a la casa, i també les portes grans que formen un atri a l'entrada de les esglésies.
Alçar el batiport significa descobrir als nostres ulls una de les meravelloses essències, que dona caràcter a les nostres cases: els soterranis.
