«Sempre hi ha conflictes: no tracteu d'evitar-los... sinó d'entendre'ls»
Lin Yutang
Quan comença un nou curs i tot està a punt per continuar amb el sanxisme que tant ens agrada, estaria bé sentir un discurs sobre què podem esperar del futur, especialment els que som una mica impacients o els pobres ciutadans desesperats que sembla que aniran augmentant cada dia. Segurament en sentirem molts de discursos, però modestament, aquí en teniu un més, per si algú n'és afeccionat i encara li queden ganes d'escoltar-ne de nous. No serà molt coherent ni extens, ni políticament correcte. Un té les seves limitacions. No puc oferir cap discurs filològic, ja que no hi entenc. Només diré que síl·laba té tres síl·labes i una síl·laba ho diu tot. Per exemple, tot. O res, per exemple, res. A vegades, discutim per discutir. Una intel·ligència artificial mai dirà les ximpleries que ens són pròpies als humans per culpa del nostre estat emocional alterat, que ens ennuvola la vista i ens ofusca la ment. Les màquines no pateixen de vanitat ni d'avorriment. Tampoc de nacionalisme. En tot cas, de falta de manteniment o de peces de recanvi.
Un entès en la matèria em va ensenyar que els conflictes són naturals i necessaris. Negar-los no serveix de res i és contraproduent. Només cal evitar la violència, forma perversa d'afrontar les desavinences. Les persones són diferents i tenen interessos moltes vegades divergents, oposats. Això es pot comprovar quan es vol comandar i no es donen les condicions mínimes imprescindibles per fer-ho en condicions. Comencen les baralles i amb massa freqüència les tensions s'incrementen a gran velocitat fins que arriben a esclatar.
L'odi inutilitza la llengua, el fanatisme torna inútil l'oïda: només escoltes o veus allò que t'interessa. La comunicació és impossible quan no s'accepta l'altre. La voluntat de comunicar-se pot superar qualsevol falta de mitjans, però no hi ha manera d'entendre's quan no es vol i es parteix de la negació del proïsme. Julio Alberto Mascheroni encerta quan diu que l’odi ens dona certeses i ens lleva dubtes. I molta gent no pot suportar la incertesa. Per aquest motiu, som tan fàcilment manipulables. Pensar fa vessa. Crear enemics és fàcil. Objectius incompatibles, monopoli de la veritat, antipatia mútua, diàleg de sords. En aquest temps d'ofesos i d'obsessos, on la mesura s'ha perdut a favor de la postura, intentam aparentar i distingir-nos davant dels altres, sempre de manera més virtual que real. S'ha de fer tot el possible per entendre el conflicte. Cada conflicte, petit o gran, té la seva raó de ser. Segur que ens vol ensenyar alguna cosa. La major part de les vegades no l'entenem i anem a cegues, reaccionant tard i malament.
Preparau-vos pels conflictes que trobareu al llarg del nou curs que comença. Uns seguiran la seva trajectòria i també en sortiran de nous, inesperats. Si una cosa podem esperar en aquest món incert, és la sorpresa. Davant els conflictes podeu provar solucions diverses, imaginatives, de compromís o d'aquelles que, davant determinades situacions, requereixen tallar de soca-rel i no transigir. No tingueu por de combatre i agafar compromisos quan la causa és justa. Deia Konrad Adenauer que un mètode infal·lible per calmar un tigre és deixar que et devori. No siguem passius ni covards davant les feres. Ni amb punyades ni amb silenci arribarem a res. No ens desanimem mai. Per malament que vagin les coses, la saviesa popular ens avisa que a tot Prigozhin li arriba el seu Sant Martí.
