El safareig està ple que vessa d’aigua, les senalles vessen de fruita i les calçades van plenes qui vessen de cotxes...
Allà no s’hi podia ficar ni un cotxe més, estava ple a rebentar, un excés, no hi cabia ni una agulla, amb places i carrers saturats, completament plens a vessar de tota casta de vehicles, els vilatans no n’havíem vist mai tants de junts. Estàvem en mans de la l’atzar, ja que només podíem esperar que algú partís.
Som ja multitud els que hem tingut la ‘inoblidable i gratificant experiència’ d’estar forçat a donar voltes cercant on aparcar, implorant trobar un buit en el que poder desfer-te del cotxe. Realment ‘deliciosa’ la sensació quan estàs atrapat en moviment, captiu, perdent el temps, malbaratant combustible, contaminant el medi ambient i essent un sac de nervis perquè faràs tard.
El col·lapse en camins, carreteres, pobles i urbanitzacions per l’excessiva proliferació de vehicles, provoca irritació i agressivitat, és tòxic per a l’assossec i quietud que distingeix la nostra tradicional manera de viure. Fa un temps podies decidir on anar i a quin acte assistir, sense passar cap pena per on deixaries el cotxe. Avui estacionar-lo és una preocupació dominant.
Quan un territori està completament ple fins dalt, atapeït, que vessa d’automòbils, no és que s’hagi d’augmentar la seva cabuda, senzillament és que en conté més dels que permet la seva proporcionada capacitat.
És curiós que no s’ha aplicat ni una sola mesura per almenys intentar resoldre l’aglomeració i amuntegament de cotxes, reduint-ne l’aforament. Si dotar de més infraestructures als cotxes, significa crear més trànsit i més ocupació de les vies públiques, no seria millor treure’n, no deixar que Menorca s’ompli, que no estigui a caramull, plena fins dalt i encara més, que vessa de cotxes?
