La consellera Vidal advertí Pons: «... li fotré una querella». És bo que es facin servir paraules autèntiques com el verb «fotre», que no és una finor, pertany al carrer i segons els puristes no és gaire apropiat, per açò ha sorprès que es proferís al Parlament. El seu significat original és fer l’acte sexual, però acumula un caramull d’accepcions. Heu-ne aquí una tria:
Tenim fotre foc, per encendre i fotre mà, per tocar de manera eròtica. També substitueix menjar, s’ha fotut un bon dinarot, és sinònim de fer, quin vent que fot i no sap què n’ha de fotre dels diners, o diem què fots? quan estem desconcertats pel que fa algú.
Fotre's de cap, vol dir equivocar-se, tu vols fotre'm i per açò dius pestes de jo, de perjudicar. Equival a deixar, on he fotut les claus? En frases com que es foti! La calor fot molt o si no t’agrada el dinar et fots, dona a entendre patiment.
Els seus multi usos abasten prendre, m’ha fotut el diari, tornar-se, com s’ha fotut de gras! o llençar, ja ho pots fotre a la mar! Aparença, fots mala cara, o manca de salut, aquest senyor està fotut.
A més em venen a la memòria: No fotis! Què hi fots aquí? no foteu! S’ha fotut baix amb sa bici o fotre al carrer. A aquest considerable repertori podem afegir pegar: m’ha fotut una bufetada. Fota-li, no miris prim! indica procedir sense miraments, i no te’n fotis! en el sentit de burlar-se, en riure’s.
Per altra part tant me fot, representa el ‘menfotisme’, l'actitud de despreocupar-se il·lustrada en l’expressió, se’n fot del mort i de qui el vetlla.
I ara resulta que fotre, que no és ni noble ni distingit, pot haver aconseguit un ascens social vertiginós. En pocs dies ha passat d’estar per casa, a ser pronunciat al Parlament balear, a lo millor pot ser-ho al Congrés dels Diputats plurilingüe i fins i tot, ser oficial en les més altes instàncies europees... Refotre! No m’ho puc creure!
