Tardor, primavera d'hivern, l'estació de la malenconia. S’acaba la temporada alta, i una vegada més, ho fa amb bons resultats. Escric aquesta columna el Dia Mundial del Turisme, abans d’ahir, data que es va triar l’any 1979 perquè s’havien aprovat els estatuts de l’OMT (Organització Mundial del Turisme) i es va considerar la més oportuna perquè era la finalització de les vacances a l’hemisferi nord, i l’inici de les mateixes a l’hemisferi sud.
S’hauria de celebrar molt més. D’una banda, perquè es tracta d’un sector fonamental que repercuteix en el creixement econòmic. D’altra, pel que ha suposat en el nivell de desenvolupament de moltes comunitats autònomes com la nostra. És una bona excusa per rallar de sostenibilitat, d’eslògans interessants: «viatja, estima, gaudeix».
El que aixeca polseguera són declaracions com les del president dels empresaris de l’hostaleria, José Luis Yzuel, quan afirma que «tota la vida hem fet mitja jornada, de 12 a 12, de dilluns a diumenge i després, en comptes d'un mes de vacances en demanes dos. Això es diu flexibilitat». Poc després d’haver finalitzat la conferència, es va veure obligat a demanar perdó, dient que havia fet un acudit.
Yzuel m’ha inspirat a tancar el mes de setembre mimant tot el personal del sector turístic, hoteler i de la restauració. Principalment, per les llargues jornades laborals de la majoria i també per la falta d’habitatge assequible.
Gràcies per la vostra empenta.
