Ja han passat 30 anys de la Declaració de Menorca Reserva de la Biosfera. En aquell moment de celebració, ens pensàvem que l’Illa es comprometria amb la natura i amb la seva gent, i que seria un espai d’equilibri per als visitants. De vegades, tenc la sensació que hem presumit més del títol, que no executat la seva singularitat.
I ara, sabrem administrar el Patrimoni Mundial de la cultura talaiòtica?
Sembla que hauria de consolidar un front comú d’acció entre l’administració, societat i empreses. Normes i requisits que garantissin el sector agroalimentari, artesanal, activitats econòmiques tradicionals o la comunitat ramadera, entre d’altres. Convertir Menorca com a punt de referència del medi ambient: energia, aigua, fems... i mobilitat.
La primera vegada que vaig emprar la targeta de transport va ser per anar a Sant Joan, i em va incomodar. Se’m feia estrany fer el trajecte gratis. No m’agraden prou els ajuts per a tothom, que no relacionen ingressos o prioritzen vulnerabilitat. L’actuació va néixer de l’encariment del combustible, i per oferir un incentiu a l’ús del servei públic.
Ja m’hi he fet, i m’encanta veure el paisatge des d’una alçada desconeguda, conversar tot el trajecte amb tranquil·litat, llegir, no preocupar-me d’on aparcaré, i ser conscient d’una bona acció pel medi ambient. La mesura desapareixerà en breu.
Realment, Menorca oferirà accions transformadores valentes en sostenibilitat ambiental i mobilitat?
