M’ha agradat que l’Escola d’Adults faci cursos de Truc. Fa temps en quasi tots els bars, hi havia jocs de cartes i de taula tradicionals, part de la cultura popular. La modernitat els va deixant obsolets, per tant, està bé intentar que no es perdin.
Amb l’arribada del fred, a redossa, en els bars i cafès es jugaven campionats de Truc. El seu origen es perd en la foscor dels temps, però tot i ser ancestral per miracle ha arribat als nostres dies. El mot prové de l’àrab i significa engany.
Jugat per dues parelles s’intenta puntuar a través del truc i l'envit, essent tot el cerimonial de la partida una mina de paraules i expressions. L’argot comença per les cartes de la baralla que fan guanyar, anomenades ‘peces’: l’amo, madona, espaseta, bastet o les manilles.
Les abundants frases fetes posen lletra a tot el cerimonial: dos som per un truc, fer es paquet, carta en terra va a la guerra, anar cego, anar carregat, vine a mi, donar vasa, sa primera val per mil, qui no mata empata, donar peixet, jugar a veure venir, jugar aferrat, anar de farol, sa primera cama es sa dels al·lots...
El truc és un joc encantador mescla de coneixement i pilleria, en què cal saber enganyar i descobrir quan t'enganyen. En aquest aspecte és un joc complert, ja que s’hi afegeix l’enteniment amb el company/ya en fer les senyes i marcar l’estratègia, així com les maniobres de distracció amb el llenguatge o el to de veu convincent, fent creure que es tenen cartes que en realitat no es tenen. El bon jugador és en definitiva un autèntic farsant.
En la vida mateixa n’hi ha qui van de farol com els analfabets ambientals, que neguen de manera irracional el canvi climàtic, fent menyspreu de la comunitat científica, els vertaders i legítims experts. Els negacionistes, aquests sí que són farolers flacs, ens faran perdre sa cama i es Truc!
