Començar la legislatura i que la llengua torni a ser objecte de discussió al Parlament de les Illes Balears, és una qüestió que fa tanta mandra, que ja ha provocat la primera crisi de govern. Ho posàvem damunt la taula l’altre dia a una tertúlia de ràdio i tots coincidíem unànimement. A casa, al carrer, a les escoles i on faci falta ja ens entenem tots i hem après a fer servir les diferents llengües sense problemes de comunicació.
No crec que aquest sigui el problema principal que tinguin els ciutadans d’aquestes Illes i estem contribuint al fet que els més petits pensin que la llengua no uneix sinó divideix. Tampoc hi ha recursos infinits perquè cadascú esculli com vol que el seu fill sigui ensenyat perquè, entre altres coses, l’administració pública no és un restaurant per anar de carta sinó que més aviat, som un país de menú i si no ens espavilem, de plat únic. Crec que els reptes que té la ciutadania són uns altres molt més grossos i no pateixin, que feina no en falta. L’accés a l’habitatge és un problema real, l’atzucac amb l’aigua n'és un altre, la connectivitat, la doble insularitat, la supervivència del teixit industrial, la competitivitat de les empreses, la inflació pels núvols, les deficiències de la sanitat, com preparar-nos per combatre l’escalfament global, les mancances del sector primari, la formació a tots els nivells, l’empobriment de la població, la transició energètica i tantes altres qüestions de les quals segur m’oblido, i que demanen no encantar-se per poder fer via. Deixem d’anar avançant com si estiguéssim tot el dia viatjant dins una rotonda. Com diu un amic, jo parlo català, castellà, menorquí i per telèfon!
