Una parella amb fills ha de mostrar unitat per evitar que les discussions es converteixin en debilitats. En un govern passa igual. El pacte i, sobretot, la majoria absoluta permeten mantenir una relativa ficció d’harmònica unitat. Amb els governs en minoria, com els que han resultat de les eleccions del 28-M, les discussions passen a ser públiques i l’estabilitat nul·la. No hi ha relació permanent, són flirts ocasionals, esporàdics, amb totes les seduccions, èxits i canvis de parella a la vista de tothom. En menys de sis mesos, la crònica rosa ha estat ben assortida.
Al Govern balear el pater familias, un madur PP ja veterà, s’ha aparellat amb un jove, impulsiu i hiperventilat Vox, que amb la seva capacitat per decidir majories es comporta com un adolescent impetuós amb un mòbil nou. L’empra a martellades, li han entrat virus i algunes aplicacions ja no funcionen. En aquest cas, la diferència d’edat resulta fatal.
A Maó, el PSOE és un fadrí obligat a lligar o amb un ex ofès per una separació traumàtica o amb una alternativa antinatural. Deixar la taxa de fems en mans del PP del mantra impositiu sempre que és oposició i d’un Ara Maó ferit per la renúncia al projecte impossible d’una sala ja gens augusta l’abocava dijous a una cita amorosa fracassada.
A Ciutadella, les tres esquerres, després de vuit anys convulsos de desacords paralitzants, recuperen certa sintonia afectiva un cop alliberades de l’estrès diari de les càrregues domèstiques i ara li compliquen la vida a un PP convertit en progenitor solter inesperat, gairebé sense embaràs, precisament per la incapacitat de conviure de les primeres. Deu ser dur per a qui pateix la solitud veure l’amor aliè retrobat.
Es Mercadal és un exemple de diversitat en una relació.
Al Consell, el PP veu com el matrimoni sense festeig ni passió, concertat a Palma, resisteix per la fidelitat de De Medrano als pares. Si la consellera de Vox hagués acompanyat Xisco Cardona en el seu camí, hauria de tornar «Sálvame» per explicar-ho.
