L’autoritat estava fent entrega d’un reconeixement quan aquella dona gran va xistar: «Sembla en Pepito va de curt». Aquesta expressió s’utilitzava per descriure de manera graciosa als fillets i adolescents que vestien peces de roba reduïdes per a la seva estatura.
Açò era quan per les estretors econòmiques les abundants famílies amb nombrosos fills, aprofitaven els pantalons d’un any per s’altre i es clar, en edats de creixement curtejaven els camals. També era costum que el vestuari dels germans grandets, fos heretat pels menuts o més baixets. Lògicament pel propi increment de l’alçada, més prest o més tard, els calçons rebuts quedaven curts.
Així mateix després d’estar bastants dies en el llit per tindre sa rosa o sa pigota, si la roba et quedava esquifida, es deia: amb sa malaltia s’al·lot ha fet una crescuda, ara sembla en Pepito va de curt.
Avui en dia degut a les tendències en la moda els codis de vestir s’han relaxat, així per determinades professions no fa falta «anar de vint-i-un botons» ni amb el clàssic traje amb corbata, ja que l’estilisme barreja de formal i informal, permet acudir al lloc de treball o a un acte social calçant vambes i samarreta. Ara bé, el que és imprescindible per vestir bé és combinar-ho amb l'americana, que es converteix en l'eix central, manté el to de serietat, ajuda a projectar bona aparença, és sinònim d’estil i fa mudat.
Emperò per ser elegant hauríem de respectar les proporcions. Si dona la impressió que l’americana s’ha encongit i la llargada arriba just a la bragueta, si amb els braços estirats al llarg del cos les mànigues mostren el puny de la camisa, si a demés els pantalons no assoleixen el turmell i si per acabar-ho d’arreglar tens un bon peu i les sabates destaquen a la vista per la seva grandària... vertaderament semblaràs en Pepito va de curt!
