Autoritat, respecte, treball...

Pere Fàbregues Iratxe Pérez05/11/23 4:01

Avui va gros! Si llegiu o escolteu amb atenció les lectures de la missa d’aquest diumenge, podreu veure que n’hi ha per tothom.

Ja a la primera lectura Malaquies (segle V aC) esbronca els sacerdots de forma tant contundent que fins hi tot els acusa de deslleials al seu deure.

Desprès sant Pau, que allà on anava procurava pagar l’estada amb la feina, sense pèls a la llengua ataca els ganduls: «qui no vulgui treballar, que no mengi» És que hem sentit a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats, sense treballar i ficant-se on no els demanen..., que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen».

I la traca final ve amb l’evangeli de Mateu (23,1-12) on amb «paraules fortament anti-jeràrquic de Jesús, demana als seus seguidors que es resisteixin a la temptació de convertir el seu grup en un moviment dirigit per savis rabins, per pares autoritaris o per dirigents superiors als altres» (P. Llunell)

I seguia en la seva homilia el P. Llunell dient: «poques exhortacions evangèliques han estat ignorades o desobeïdes tan frontalment com aquesta, al llarg dels segles. Encara avui, l’Església viu en flagrant contradicció amb l’ Evangeli».

Ara bé, no només a la jerarquia, tot aquest conjunt de bronca sense pal·liatius, va per tothom, o més ben dit per tots nosaltres. Aquí, honestament, ningú pot fugir d’estudi. No si val a dir; és que el clero..., és que el funcionari..., no! El que sí que cal és que cadascun de nosaltres fem les coses ben fetes. Uns i altres, de manera que la convivència sigui millor.

Jesús pensava en una Església on no hi hagués «el de dalt» i «el de baix». Va més cap una comunitat de germans iguals i solidaris. I aquesta norma és aplicable a tota la societat, on l’autoritat sigui senzilla, fraternal i amable, i menys autoritària, o amb aires de superioritat, que no ajuden a ser millors.

Com diu el Papa Francesc: «us dic que a mi personalment em dol veure persones que psicològicament viuen corrent rere la vanitat de les condecoracions».

Crec que l’Evangeli serveix per tota la societat i la seva doctrina val per tothom. Penso en el que vaig sentir dir l’altre dia al bisbe Sebastià; «en la Declaració dels Drets Humans hi havia trobat referències de tots els seus punts, a la Bíblia».

Com sempre, ens cal estar atents a totes les ocasions per posar en pràctica l’esperit, sempre actual, que ens reclama un servei mutu, amistós i fraternal.