Diu el ministre negociador Félix Bolaños que els trens de rodalies de Catalunya funcionaran millor amb el traspàs de competències a la Generalitat. Deu estar contenta la seva companya de gabinet, la ministra de Transports, que fins fa quatre dies sostenia que la transferència era il·legal. Encara que, ben pensat, des de quan la legalitat ha de ser un mur que oprimeix als elegits pel poble?
A Raquel Sánchez la vam tenir a Menorca abans de les eleccions autonòmiques per fer campanya amb Francina Armengol. El míting, en aquest cas, el va donar davant els periodistes a la seu del Consell. Ens van anunciar les millores en el nou concurs de l’OSP entre Menorca i Madrid, amb un augment de places per evitar el col·lapse en les dates punta.
No ha fet falta esperar gaire per constatar que la gestió ministerial del servei públic aeri ha estat igual o pitjor que el de les rodalies catalanes. Duim sis dies del mes de novembre, data de la seva entrada en vigor, i ja és impossible trobar un vol directe per anar a la capital, a no ser que es faci escala a Barcelona, es perdi tot un matí, i s’acabin pagant centenars d’euros.
El pitjor d’aquesta imprevisió en el càlcul de places és que el ministeri ja sabia, amb les dades de l’any passat, que la ruta anava col·lapsada al novembre, amb una ocupació mitjana del 98 per cent. Tenim un servei públic que no funciona tot i pagar cada hivern una subvenció d’1,2 milions al grup Iberia, doblers que se sumen a tot el que facturen amb el descompte de resident calculat sobre unes tarifes clarament inflades.
Mentrestant, què passa a la resta d’illes? A Eivissa, on els vols amb Madrid estan liberalitzats, la mateixa Iberia ofereix entre tres i quatre vols diaris més barats i sense compensació de l’Estat. Vista l’experiència, quan un llegeix que PSOE i Sumar han pactat regular els vols amb Barcelona a partir de l’any qui ve, toca suplicar que, per favor, ho deixin com està.
