Aquests dies he acabat de llegir el llibre de na Margalida Solivellas, «Illes escapçades», editat per La Campana i crec que en Quico López Casasnovas, quan escrivia les seves impressions fa unes setmanes en aquestes mateixes pàgines, es quedava curt. Valga’m Déu quina llista de casos de corrupció i aprofitament de recursos públics per a gaudi privat acumulats a les Balears que fan fredat, especialment a Mallorca i Eivissa, que llegits un darrere l’altre, documentats amb ets i uts sense perdre el fil com ho fa na Margalida, arriben a fer patir després de tant saqueig confessat o fins i tot, no confessat.
Pàgines i pàgines que relaten històries que semblen de ficció per inversemblants i estrambòtiques que podrien nodrir qualsevol sèrie però que van existir. Nits d’hotel al Waldorf Astoria a càrrec del contribuent, lots d’avarques facturades dues i tres vegades, gestions milionàries amb famosos de dubtós retorn publicitari i un llarg etcètera d’anècdotes per sucar-hi pa. Un llibre d’història contemporània del nostre arxipèlag on l’excorresponsal de TV3, n’ha estat un testimoni en directe que també parla molt de Marivent i Cort, amb tots els pecats damunt la taula. Quan penso que la voluntat és fer desaparèixer l’Oficina Anticorrupció de les Balears, el que caldria, segons com, és ampliar-la perquè quan el gat no hi és, ja sabem que les rates ballen. Viure per creure.
El llibre també inclou un epíleg en forma de ditades de mel a les bones coses que també na Margalida ha viscut i ha explicat que no vol oblidar i on sí que sobresurten molts esdeveniments que es celebren a Menorca com les festes i tradicions de Sant Joan, els concerts del Claustre, les Trobades Camus, els concerts de Joventuts Musicals i un llarg etcètera.
