Idoia Ribas, portaveu de Vox Balears, apuntava que el seu partit ha aconseguit més en 100 dies que molta gent que lluita per aquest dret des de fa 25 anys, en referència a la lliure elecció de llengua a l’educació. De Vox no estranya, el que és poc prudent és que sigui el Partit Popular que justifiqui unes mesures que no hauria implantat si no fos pel sostre de despesa, d’aplicació difícil als centres, i mala d’encaixar políticament.
L’escola pública està sotmesa a continuats canvis legislatius, i més enllà d’aprenentatges, avui compleix la funció social més gran, transmet gran part del coneixement i dels valors civils a la societat. Les aules poden amb quasi tot, però hi ha lectures que s’haurien de negociar amb la comunitat educativa.
A Balears hi ha més de 34.000 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (Neses) i més de 7.000 amb necessitats educatives especials (NEE). A més, prop de 1.000 estan escolaritzats en centres d’educació especial, xifra que s’havia de reduir progressivament en favor de l’escola inclusiva. Molts, amb falta d’especialistes i vetlladors.
La igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat, l’educació inclusiva, és un dret i una fita per assolir que estableix la Lomloe i la Llei Educativa de les Illes, però la realitat és que falten mitjans.
En canvi, hi haurà recursos per una proposta que no ha generat mai un problema dins l’aula, i de dubtós rigor tècnic, científic i educatiu. Quina pena!
