TW

«Per una adolescència lliure de mòbil» és el lema que defensen centenars de pares i mares de les Balears per retardar l’edat en la que els seus fills i filles reben el primer telèfon mòbil. No deixa de ser curiós, perquè són ells i elles mateixes, les famílies, les que generalment solen comprar aquests aparells. Pel que sembla, l’edat mitja de les adquisicions són els 11 i 12 anys, coincidint amb l’inici de l’educació secundària, i demanden que els instituts siguin espais lliures del telèfon de butxaca. Dies després, en aquest mateix diari, els centres educatius informen que aquest aparell sempre ha estat prohibit a les aules i que, per tant, l’alumnat no el fa servir en horari lectiu.

Les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística espanten: el 66% d’entre 10 i 15 anys ja el tenen, i un 37% dels adolescents passa més de 6 hores al dia enganxats al telèfon. I les conseqüències, espanten més: aïllament, addicció i pèrdua de capacitat intel·lectual.

Noticias relacionadas

Els consells són molt senzills: marcar un horari, que l’ús del mòbil sigui una eina útil, emprant aplicacions amb continguts educatius, i fugir de les xarxes socials. Aconseguir que no sigui una jugueta i tenir control de les pàgines a les quals accedeix. Tot allò que en general ens podrien aplicar als adults, almenys als d’aquesta generació, on l’estadística assenyala que el miren cada 15 minuts.

Com diu la saviesa popular, en la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills.