José María García no tenia gaire simpatia per Mariano Rajoy. Per definir-lo, va fer cèlebre una frase que encara avui defineix molt bé un estil de fer política: «Por allí donde pasa no ensucia, pero tampoco limpia». Una forma gràfica de constatar que la honestedad personal és una condició necessària però no suficient per arribar a ser un bon dirigent.
Són pocs els polítics que estan disposats a sacrificar el benestar del poder enfrontant-se als interessos del partit que l’ha posat en les llistes, dels funcionaris amb qui ha de treballar o de l’opinió pública que l’haurà de tornar a votar a les pròximes eleccions. Sempre és més agraït governar sense mirar prim amb les despeses, fugir dels temes polèmics i afavorir a qui més demana o té més capacitat de pressionar.
En un país en què l’austeritat té mala premsa, s’acaben cronificant els problemes que requereixen sacrificis si es volen solucionar, com el dèficit de les pensions, i es prefereix posar en pràctica la vella dita menorquina de qui vengui darrere, que tanqui sa barrera.
El nou govern del Consell posarà en marxa un pla d’auditories per revisar com es gasten els 33 milions d’euros anuals que la institució gestiona a través de fundacions, empreses i consorcis. Una administració paral·lela que, amb el pretext de guanyar agilitat en la gestió, el que fa és suprimir controls.
Demanar explicacions a l’Institut Menorquí d’Estudis sobre els contractes menors no és anar contra la cultura, igual que fiscalitzar com es gasten els doblers de la Fundació per a Persones amb Discapacitat no és anar contra els seus usuaris. Tot el contrari: es tracta d’assegurar el bon funcionament d’aquests serveis, amb transparència i evitant favoritismes.
En aquests temes, l’anterior govern insular va optar per amagar la pols davall l’estora. Veurem fins on està disposat a arribar Adolfo Vilafranca amb l’obertura de finestres i si deixarà que passi l’aire fresc.
