Guillem López Casasnovas21/11/23 4:01
TW

Sovint identifiquem els serveis amb l’economia del lowcost, de l’escàs valor afegit entre el cost i el preu, o del marge minvant. Ens referim sovint a transaccions impersonals, a moviments d’una mercaderia i, genèricament, als serveis de treballadors d’una sola interacció. La reputació, certament, de qui els presta pot comptar, però són transaccions molt tocades per la competència en preus. William Baumol, economista del segle passat, identificava serveis intensius en treball amb baixa productivitat, i així amb uns costos unitaris creixents. En conseqüència, falta d’apalancar-ne la demanda, tendirien a desaparèixer del mercat. O es subvencionava el cost, com passa amb els serveis públics culturals, o s’esfumarien de l’interès dels ciutadans degut als seus preus prohibitius. Els nostres padrins s’afaitaven a barberies, nosaltres amb maquinetes d’un sol ús, i amb aparells elèctrics es tallen avui els cabells a molts infants. La interacció del perruquer o del cambrer amb el client, si fa no fa, sempre és la mateixa. O busquem alguna cosa addicional en entrar al bar o acabarem fent cafè a casa, vist el que costa ja el tallat.

En realitat, cap d’aquests casos són just blancs o negres en termes de productivitat. Existeix un gradient que va des del servei d’un repartidor d’Amazon, posem per cas, al caixer d’un supermercat, al cambrer d’un bar, un lampista, un funcionari expedidor de certificacions, un mestre, un metge, un informàtic... en un crescendo de menys a més valor afegit en la mesura que el servei es personalitza.

2avui, l’economia de serveis que té més futur és la que es basa en una relació de coneixement, de confiança, de reputació, d’interaccions successives. Com a exemple, remarquem dos agents que superen bastant bé l’elasticitat-preu que marca el cost: és el cas dels metges i dels professionals de l’educació. En el primer, en un context de multimorbiditat dels pacients, de complexitat de les patologies i de tractaments disponibles, un professional intermediari entre l’oferta i la demanda pot ser decisiu per a la salut. També com antídot a una informació a les xarxes tan ampla com paralitzant per al pacient que ha de decidir. La reputació d’aquest professional, certament es construeix des de la confiança, del coneixement personal, de l’expertise en els fluxos d’accés i en el funcionament del sistema sanitari, tant públic com privat, per a aconsellar la millor diagnosi i tractament possibles. Per aquest valor afegit no calen necessàriament les mans i habilitats pròpies. Sovint la indicació ha d’afavorir l’especialització i l’escalabilitat d’algun altre professional, que en l’estratificació del cas té el seu avantatge comparatiu: més pràctica s’associa a millor qualitat assistencial. Per tots aquests casos l’efecte renda sovint domina sobre l’efecte preu en un bé tan preuat com la salut.    Són, per altra banda, decisions recurrents en el temps, al llarg de tota una vida, que requereixen coherència des del coneixement personal.

Un altre àmbit d’alt valor afegit en el servei de les persones és el del professional de l’educació que és capaç d’orientar els estudiants en les decisions a prendre: batxillerat vs. formació professional, tipus de batxillerat, carrera a seguir, o formació postgraduada, si s’escau. Són decisions importants per a les quals els afectats no estan preparats, i poden arribar a generar una forta angoixa. Sovint les resol la improvisació o el biaix d’informació dels pares, ja sigui per la il·lusió de projectar sobre els fills una frustració pròpia, o bé per l’ancoratge en el coneixement de la pròpia professió exercida. Tot això pot malmetre la vocació de l’adolescent afectant la seva felicitat en aquestes etapes tan importants de la vida. Aquí, el coneixement requerit al professional que aconsella no és només el de la persona concreta que demanda (capacitats, habilitats, actituds) sinó també el de la panòplia d’alternatives de formació disponibles. Ens ho recorda el document cinematogràfic «Dilluns», d’Anna Truyol i col·laboradors (Artchimboldi, Oct 2023) en l’abordatge d’un tema que hauria de ser un must en el nostre sistema educatiu i productiu.