Un dels refranys escampats per les terres de parla catalana diu: «Dins es pots petits hi ha ses bones confitures», proverbi emprat per lloar les qualitats, la intel·ligència o l’atractiu d’una persona de mida petita.
Els de curta estatura sempre han patit la crueltat infantil dels abusadors. Els burletes es reien d’algú perquè era petitó, fent servir dites com «No fa l’alçada d’un ca assegut», «No s’alça un pam de enterra» o «Ets un petit bolla», dedicat als que eren ben baixets i grassets.
Esmentar també «És com un tap de pica», dit per a referir-se a una persona petita, rabassuda i gruixuda, com els taps per taponar el desguàs de les piques, que eren massissos, de poc diàmetre i alçada.
Ara bé, les persones menudes acostumen a ser eixerides, així que «És petit i dimoni» es diu a un fillet/a entremaliat, pillo, despert, que sempre es mou, que és un diable vaja!
Igual que les persones, les coses no cal que tinguin grans dimensions perquè siguin de primera classe. En els plats dels grans cuiners de menjar n’hi ha poc i bo, essent valorat per la qualitat, no per la quantitat.
Efectivament, les coses petites tenen el seu propi aire i encant. Pintures, mobles, monuments reproduïts a mida petita, els delicats diorames que mostren els paisatges dels esdeveniments succeïts a Betlem...
O la modesta Escola Oficial d’Idiomes, que enguany acompleix els 25 anys dedicats a la docència dels idiomes, desenvolupant actituds positives cap a la diversitat lingüística i el pluralisme cultural en el món actual, facilitant als alumnes l’aprenentatge i proporcionant-los els beneficis que aporta dominar diverses llengües.
Amb poques diferències, també ho diuen així els valencians, «En el pot xicotet està la millor confitura».
