També dit «blackvernis», anglicisme que vol dir vernís negre, conegut encara en l’àmbit dels que treballen en la protecció de les fustes, especialment els que construeixen embarcacions.
Record l’enclità per designar aquesta matèria negrosa, pastosa, enganxosa i olor forta, que després de rodar i rodar submergida, la mar treia convertida en bolletes, que escampades i mesclades entre l’arena de les platges, s’aferraven a la planta del peu. Com que era difícil de fer net, friccionàvem amb oli o benzina.
Enclità, quitrà és un material obtingut del petroli cru, que s‘utilitza en la construcció de paviments urbans i carreteres. Ves a saber com en la dècada dels seixanta, l’enclità ja anava a parar a la mar.
És de sobres conegut que l’ús de combustibles fòssils provoca la presència a l’atmosfera de partícules de quitrà, és a dir, que poden ser absorbides fins els pulmons.
I té «mèrit» que els humans a pesar de tenir-ne coneixement, hagem sigut tan constants durant dècades amb el creixement econòmic desmesurat, en una labor abnegada, persistent, prolongada de contaminació, embrutant per tot arreu, a tord i a dret. Som uns bruts i vivim dins la brutícia, el Planeta està gras que rebenta de porqueria, fet una soll de porcs.
Com a mostra propera la colossal quantitat de microplàstics trobats a Cala Pilar per l'associació Per la Mar Viva, una mitjana de 1.310 peces per metre quadrat.
Mireu si en som de deixats, mancats de netedat en relació amb el medi ambient, que ni amb la tria selectiva, la que podem fer a casa mateix no arribem als mínims. És a dir, que a més de no fer net, embrutem. Per endreçar la situació hauran de venir fins a la porta de casa... i encara potser no bastarà!
