Si féssim una enquesta sobre quin és el principal problema dels menorquins, segurament la connectivitat aèria seria un dels de capçalera. Un tema no resolt que s’agreuja, especialment en aquesta època de l’any, i que condiciona les nostres vides i la nostra economia com tots sabem. D’una banda les freqüències i els pocs enllaços, però de l’altra, els preus, perquè si viatjar de Barcelona a Menorca el 6 de desembre està a una tarifa de 380 euros per un no resident, segons em deia un amic, això tira enrere a qualsevol, fent pensar que les companyies són realment les grans beneficiaries del descompte de resident i les obligacions de servei públic a compte de l’Estat.
Costa també d’assumir que volar de Menorca a Barcelona sigui més car, com li passa a l’equip de l’Avarca Menorca la setmana vinent, tot i que l’expedició tingui un descompte del 75% en la tarifa per ser residents, que fer-ho de Barcelona a Nantes sense cap bonificació. Però encara és més difícil d’acceptar, i sembla estrany que no s’hagi intervingut després de tants anys encara en defensa dels consumidors, és la dictadura del famós algoritme, que en funció de la demanda, tarifica d’una manera o d’una altra. Perquè la idea és meravellosa per als interessos de les companyies però és letal per als usuaris.
Com si per mirar un pantaló en una botiga, ens l’haguessin de posar més car al cap d’una estona quan l’anem a comprar o si per demanar si hi ha taula al restaurant, automàticament el preu del menú pugés. Tot plegat complica més l’equació per millorar l’entrada i sortida de Menorca, minvant la nostra competitivitat i les nostres possibilitats com a illa desitjada quan fa sol, oblidada quan bufa la tramuntana.
