David Baret07/12/23 4:01
TW

Aquests dies que s'ha commemorat el centenari del naixement d'una de les grans veus del segle XX com va ser la de la mítica soprano Maria Callas, no puc sinó seguir pensant en el privilegi que tenim els menorquins de poder disposar d'un teatre d'òpera com el de Maó. De la ma de la Fundació Menorquina de l'Òpera i dels Amics de s'Òpera de Maó, passen cada temporada pel nostre coliseu les millors veus de la lírica i si ho parem a pensar, no deixa de ser excepcional que un municipi com el nostre, amb tants pocs habitants, pugui tenir un teatre d'aquestes característiques que programa al més alt nivell de les grans capitals europees de l'òpera. Un escenari i un recinte que va camí de celebrar també els seus 200 anys d'aquí poc més de cinc anys al 2029.

Noticias relacionadas
David Baret

L’aixeta que raja

Más noticias relacionadas

Maria Callas no va trepitjar mai el Teatre Principal de Maó però crec que es podria establir perfectament un paral·lelisme entre el magnetisme que va privilegiar la soprano amb el públic i el que també té el coliseu maonès amb els espectadors, on cada vegada que tenim la fortuna de poder-hi entrar, malgrat haver-ho fet tal vegada desenes de vegades, ens adonem que allò no és un espai qualsevol sinó que està impregnat de la màgia de la història.

Per cert, que per qui vulgui aprofundir una mica més en la vida de la diva grega, us recomano si no l'heu vist encara, un documental que es va estrenar l'any 2018 titulat «Maria by Callas», que a través de diferent material inèdit, fa un repàs a la seva trajectòria musical i també personal, on seguint el fil de diferents entrevistes, ens permet conèixer millor la vida d'aquesta diva planetària.