Els llumets han arribat a totes les ciutats. Han encès carrers, façanes, arbres gegants, estrelles, bombolles, o capses de regals. De vegades, una claror massa forta enlluerna. La llum dintre de l’àmbit festiu ens ha d’animar a sortir, a retrobar-nos amb les persones que estimem, i ens ha de convidar a comprar. Com si fos la vista panoràmica del Nadal que ens recorda i anticipa l’espiral consumista en què l’hem convertit.
La veritat és que el context inflacionari d’aquest 2023, de tot l’any, ha provocat que les despeses familiars hagin augmentat en un 30%. Per la seva banda, els ingressos, no superen el 3%. Aquesta disparitat es fa més latent en les cases més humils, perquè se’ls hi ha afegit el factor determinant de l’habitatge. L’augment disparat, unit a l’encariment de productes bàsics, els ha trastocat qualsevol previsió.
Cada vegada conec més famílies que fan un esforç per arribar a final de mes, n’hi ha que comparteixen la vivenda, i més d’una en la que tota una família pernocta dins la mateixa habitació. Un desafiament constant per arribar a aconseguir una vida digna.
No ho puc evitar. Tot açò convida a reflexionar el consumisme nadalenc. Podríem substituir les compres compulsives per qualcunes més racionals, qüestionar els excessos en el menjar, o la quantitat desorbitada d’amics i amigues invisibles, sense haver de renunciar a la il·lusió de les festes.
Aquella diferència entre deixar d’il·luminar, o fer-ho amb excés.
