Físic, escriptor, investigador i fotògraf, Josep Miquel Vidal Hernández era un savi. Senzill i cavaller, cordial i amable, mai no deixà d’atendre les telefonades ni les peticions de la Redacció.
Un infart, agut i irreversible, apagà, aquell capvespre del 9 de gener de 2013, mentre caminava pel centre urbà de Maó, la vida d’aquest home entranyable per als qui vam tenir el gaudi de tractar-lo. I també imprescindible per a entendre i escriure la història de la cultura, el coneixement i la saviesa a Menorca des dels anys 70 fins a la seva mort sobtada.
Aquest cap de setmana l’Institut Menorquí d’Estudis, l’entitat de la qual el fundador i director de l’Enciclopèdia de Menorca en va ser el primer coordinador científic (1989-2013) li retrà un bell homenatge amb les jornades de l’Univers Vidal. Vint-i-dos investigadors, professors i experts analitzaran els diferents caires de les seves aportacions i treballs.
Josep Miquel Vidal va ser un quixot de la cultura menorquina, un nou cardenal del Renaixement en el segle XX, que, tot i el seu posat absent, demostrà la seva capacitat de feina, perseverància i la seva tossuderia per dur a terme obres gegantines.
No li agradaven, a Joan Miquel, els homenatges. I la seva desaparició inesperada ha motivat que els reconeixements arribin deu anys després, quan dedicam el 2023 a l’Univers Vidal.
Aquest menorquí indòmit i insòlit ja no podrà rebre, de la mateixa manera que li haurà succeït a Josep Mascaró Pasarius, la distinció acadèmica que li devia la Universitat de les Illes Balears. Ambdós, Vidal i Mascaró, van ser doctors Laboris Causa, però no seran proclamats doctors Honoris Causa.
Ells no cercaven l’honor ni l’aplaudiment perquè la seva prioritat era salvar els topònims i posar les bases de l’arqueologia moderna, en el cas de Mascaró Pasarius. I en el de Josep Miquel Vidal, engegar la publicació de l’Enciclopèdia de Menorca i construir el gran edifici de l’Institut Menorquí d’Estudis.
