Conferència a l’Ateneu de Maó de l’editor del Diari MENORCA, Josep Pons Fraga sobre: «Josep Mascaró Pasarius, el periodista total». Exposició sobre la seva vida i obra al Roser de Ciutadella «A peu i amb bicicleta per Menorca» que romandrà oberta fins dia 20 de gener. Si 2023 ha estat l’any Pasarius, per Sant Antoni del 2024, festa del poble de Menorca, patró de l’illa, podrem recordar la trajectòria d’aquest menorquí il·lustre que tant va fer pel nostre patrimoni i la nostra densa i variada cultura. Menorca ha estat, és i serà, una obra coral dels seus habitants al llarg de segles. El present du tot el passat amagat a les seves entranyes.
A les XIX Jornades d’Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca, que van tenir lloc a Alaior, on va néixer, es va parlar de les seves aportacions en arqueologia, toponímia, cartografia, edició i història. En aquestes jornades, Pons Fraga va presentar també la Comunicació: «L’home audiovisual: Del NODO als reportatges per a TVE». Si Mascaró Pasarius visqués, sortiria a IB3 o aniria en velo pels jaciments de la Menorca Talaiòtica, declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat gràcies a l’esforç, tenacitat i dedicació de tanta gent com ell.
En aquesta època de canvis vertiginosos i esdeveniments disruptius, el periodisme s’està transformant. «Es Diari» és un recurs imprescindible per als menorquins que volem estar informats, malgrat que ara coexisteix amb altres sofisticats mitjans de comunicació i d’influència. Objectius empresarials i noves formes de negoci han de ser compatibles amb el seu ideari o aquelles senyes d’identitat que el fan únic dins el món periodístic. Josep Mascaró Pasarius (1923-1996) com a «periodista total», formarà part, per sempre, d'aquesta atrafegada història de la informació quotidiana menorquina.
Viure d’una determinada manera té la seva pròpia recompensa i no convé ajornar-la fins a un incert futur. El temps no sempre es pot guanyar en durada però sí en qualitat. I si no fas res per a guanyar-lo, el perds irremeiablement. Hi ha res més trist que perdre el temps? Al cap i a la fi, no posseïm més que un grapat de dies. Si demanes a diferents persones què opinen sobre la vida, respondran segons els hagi anat a ells. Perquè la vida humana no té definició única ni segueix un patró universal. Malgrat les característiques que ens uneixen com espècie, de la vida només tenim… exemples. Alguns ens poden servir de model o suggeriment de vida, però cap existència és repetible. Una vegada i prou. Cadascú és singular, subjecte a unes circumstàncies determinades i concretes, dins de les quals ha d’esforçar-se a viure o sobreviure. Per açò, Ortega y Gasset diu que la vida és un drama. L’ésser humà, en tost de naturalesa, té història… Ens anem fent a mida que vivim.
Per conèixer a Mascaró Pasarius, pensem en les seves circumstàncies històriques, en tot allò i en tots aquells que va estimar, en lo que va fer i ens ha deixat com un llegat preciós, fruit de la seva dedicació apassionada. Viure és curiositat. Intent de saber i comprendre. Fer coses. Tenir èxits i fracassos. Comunicar-se i transmetre als altres el que puguem.
Durant anys vaig tenir davant meu, a la feina, el seu mapa de Menorca. Un plànol ple de topònims, fet de milers de converses, excursions, tresors catalogats i dibuixats… podem estar segurs que el treball esforçat i joiós mai es perd, mai s’acaba, sempre queda i dona fruits. Cada nom, cada topònim, cada obra humana és un rastre de vida que ens orienta i acompanya en la foscor de la nit.
