Subratlla Pau Faner que el més important en un bon relat, en una bona novel·la, en una obra de teatre, sempre és la idea. O sigui, tenir una idea pròpia, original, i a partir d’ella, construir una trama per a atreure l’interès del lector o l’espectador.
La inspiració és, sempre, l’espira que encén el caliu de la narració. Després començarem a escriure per a expressar vivències i emocions, per a explicar històries d’amor i conflictes; descriure ciutats fantàstiques, tresors ocults, realitats i mites; i aventures que, ves a saber, potser fa anys, molts segles fins i tot, que van succeir.
Vull convidar els lectors d’«Es Diari» a participar en els Premis Illa de Menorca de Narració Curta i Poesia 2024, que convocam i organitzam junt amb la Conselleria de Cultura del Consell insular. Disposau, idò, de termini, per a presentar-vos-hi, fins al pròxim 23 de febrer.
Dins cadascun de vosaltres hi habita un escriptor o un poeta en potència. Per tant, transformau aquesta fèrtil potència en un acte de creació literària, tal com marca Sant Tomàs d’Aquino.
Escriure amb ganes i, sempre, amb il·lusió i desig; desig de trobar nous mons -onírics, fabulosos, històrics, dramàtics, amorosos, èpics...- immersos dins el laberint dels mots i la música de les paraules; amb independència d’allò que puguin dir, i sense fer cas a les crítiques que no valoren el nostre esforç. En la literatura, aquesta passió per l’art d’escriure, l’únic fracàs és deixar d’escriure.
Ja ho va proclamar Marcel Proust: «La veritable vida, la vida per fi descoberta i aclarida, l’única vida, per tant, plenament viscuda és la literatura». I ens dona totes les oportunitats per a viure altres móns, altres vides, emocions i sentiments.
Perquè, «escriure és, en efecte, una forma de vida, i la vida, tota sola, no basta. Per això escrivim», com afirma Jaume C. Pons Alorda, en la reeixida crítica de «Funes, el meu nom és Toni Funes», la bona darrera novel·la de Josep Masanés.
