Femella significa que pertany al gènere sexual femení. Aquesta paraula l’empràvem bastant en l’etapa dels impulsos i desigs sexuals, quan a l’ardor adolescent li dèiem anar calent, mogut o fora fulla. Com que solien passejar en grupets, es podia escoltar la frase un poc ordinària: «Ara ve un ranxo de femelles!».
Amb el cos en estat fogós, sense dolentia, en un llenguatge xavacà, empràvem les exclamacions: és una femellassa! o quin famellot!, per referir-nos a una joveneta, que era bonica, exuberant i físicament atractiva, única qualitat en la que teníem interès.
Avui són pocs els que creuen que les dones a l’hora de portar les regnes, siguin inferiors als homes, es dona per descomptat que poden menar i fer la mateixa feina de líder que els homes. Idò fa 83 anys que els músics de Viena feliciten l'Any Nou i 18 grans mestres han estat els directors de l’orquestra. Cap dona ha estat mai convidada a dirigir-la.
Fa tot just un any el president de la Filharmònica, Daniel Froschauer, opinava sobre aquesta nul·la alternança: «Necessites algú consagrat i amb experiència, que suporti una gran pressió per dirigir l’orquestra...», posant en dubte la capacitat professional femenina i que puguin portar el pes que comporta dur el timó.
El 2025 es commemorarà el bicentenari de Johann Strauss, l’esdeveniment era una magnífica oportunitat per rompre la dinàmica retrògrada, posar una dona al davant de l’orquestra i fer visible que la batuta és també cosa d’elles, emperò tornarà a ser dirigida per un home.
La bona notícia és que Déu-n’hi-do, les directores rellevants que hi ha amb status mundial. Un referent és Isabel Rubio que ha portat la batuta de l’Orquestra Nacional d’Espanya i de diverses simfòniques. O deu ser que a més de tenir «gran mestria» en la direcció, fa falta ser també una femellassa?
