Quan apareix una nova tecnologia de la comunicació sempre hi ha algú que anuncia que portarà tots els mals possibles. Sòcrates digué que l’escriptura acabaria amb la memòria. En aparèixer la impremta també alguns van posar el crit al cel i es va dir que acabaria amb l’erudició i que en tost de la Bíblia la gent només llegiria la poesia eròtica d’Ovidi. Va passar quelcom similar amb el naixement de la ràdio, el cinema i la televisió. La història ens ensenya que fins ara els profetes de la catàstrofe estaven equivocats.
Amb internet estem vivint possiblement la major de les revolucions comunicatives de tots els temps. És una eina a disposició de gairebé tothom i en el poc temps de vida que té hem pogut comprovar que a més d’uns aspectes positius evidents té una part fosca molt preocupant.
Estem només a l’adolescència de la xarxa i els usuaris encara no hem tingut prou temps per aprendre’n a fer-ne un ús més responsable.
En una entrevista el president d’Apple Tim Cook deia que en acabar l’ESO tothom hauria de saber programar. És una proposta a considerar. També seria bo que s’estudiaran a l’escola algunes estratègies de bones pràctiques digitals com evitar compartir notícies no contrastades ni imatges d’assetjament, no creure tot el que ens envien, no recrear-se en el narcisisme de la pròpia imatge, no caure en la trampa de l’addicció. Igualment, seria bo remarcar que el món és molt més gran que una pantalla.
