Diu la saviesa popular que segones parts mai no han estat bones. El Consell de Menorca, però, està disposat a desafiar el refranyer i recompondre l’acord entre PP i Vox que va saltar pels aires el passat 14 de novembre, quan la consellera Maite de Medrano va ser expulsada de l’equip de govern. El bloqueig dels pressupostos i el risc de tenir la institució paralitzada els pròxims tres anys i mig han obligat el president a moure fitxa, però… quin serà el preu a pagar?
Adolfo Vilafranca va comparèixer al seu dia per explicar que havia cessat la seva sòcia per la paràlisi del departament que havia de gestionar i va qualificar la situació d’insostenible. El vodevil, però, havia començat setmanes abans amb tot un llistat de despropòsits que De Medrano va protagonitzar amb el seu director insular. Quatre mesos van ser suficients per demostrar que la consellera de Vox s’havia convertit en un llast per a l’equip de govern.
Tornar-li a donar responsabilitats de gestió després del que va passar seria un descrèdit per al president i una prova de debilitat que el perseguiria la resta del mandat. Per açò la negociació se centra ara a trobar per a Maite de Medrano una sortida personal que no passi per donar-li competències, encara que sí retribucions, i fer gestos per acontentar el votant de Vox en matèries com el català, les polítiques d’igualtat, immigració o cooperació internacional.
Té raó Vilafranca quan diu que a Vox li falta aterrar a la realitat menorquina i que, abans d’exigir res, hauria de resoldre la crisi interna que té el partit sense interlocutor a l’Illa. La llàstima és que sigui l’única carta que està disposat a jugar el PP. Perquè les rivalitats nacionals i les consignes de partit passen per damunt dels interessos dels menorquins. El mateix que passa amb el PSOE. Els dos principals partits del país s’han posat voluntàriament en mans dels extrems, enterren el consens i aixequen murs.
