La Menorca Talaiòtica llueix com mai. Que sigui una de les 20 experiències turístiques que National Geographic recomana a tot el món ja és prou significatiu. Les imatges de la Naveta des Tudons o de les taules dels poblats es comencen a veure a moltes publicacions i seran un reclam per a un turisme cultural que encara és reduït.
Però hi ha molts més tresors que els poblats talaiòtics. Els que formen part de la Xarxa Menorca Monumental. Una part els gestiona el Consorci Militar de Menorca. La Mola, tot i que la seva recuperació avança molt lentament, ja és un atractiu important i l’empresa que ho gestiona reconeix uns bons resultats tot i els efectes de la pandèmia.
El monument que encara espera una oportunitat és el Castell de Sant Felip. Les galeries subterrànies fan que les restes d’aquest antic castell britànic tenguin un valor excepcional i un caràcter únic a Europa. Avui, en part, es poden visitar i ja són un gran atractiu. Però els valors de la superfície estan ocults i oblidats. Les pedres del castell que va esfondrar el duc de Crillón el mes de febrer de 1782 tapen les restes arqueològiques. L’estudi del pla director de la zona planteja algunes prioritats tan bàsiques com treure les mates i destapar la coberta per poder valorar la seva situació i marcar prioritats d’actuació. El desviament de la carretera, que parteix la zona arqueològica en dues, o la incorporació de parcel·les ara privades també són accions que estan previstes. Igual que la convocatòria d’un concurs per a la gestió privada del castell a canvi de recursos per invertir en la seva recuperació.
Tornar a la vida el castell de Sant Felip hauria de ser una prioritat per a les administracions públiques. Invertir en la recuperació del patrimoni val la pena. I no es pot fer només esperant el desembarcament de voluntaris, com va passar a l’Illa del Rei. Ara haurien de ser els responsables públics els encarregats de posar el motor en marxa.
