Cistella cilíndrica o acampanada feta de malla de jonc, vímet (mimbre) o canya, en la que els peixos poden entrar atrets per la forta olor de l'esca col·locada a l’interior, però no sortir, ja que la boca estreta anomenada anfàs té forma d’embut dirigit cap a dins i acabat amb filaments punxeguts, obstacle amb què topa la cara del peix quan intenta fugir de la nansa.
Ves per on els menorquins estem atrapats, dins d’una mena de nansa coneguda com Balearització, el model de creixement econòmic basat en l’explotació turística immoderada.
Els governants no s’hi troben malament i són incapaços almenys de moderar la desaforada massificació, de regular l’exorbitant nombre de cotxes en terra i les embarcacions a la mar, de reduir el fart de lloguer turístic no regularitzat o de posar fi a les irregularitats i il·legalitats urbanístiques d’establiments hotelers.
Ens estem convertint en una Illa d’excessos, on el volum de les xifres passen de la mida sostenible, amb alteració de l’entorn terrestre i del litoral. Hem arribat a una situació en què qualsevol creixement quantitatiu significa l’explotació en demesia dels recursos naturals. Així la Direcció de Recursos Hídrics i la Comissió de Medi Ambient, alerten que no hi ha aigua per construir 200 xalets a St. Lluís.
Als que només importa el negoci més immediat ja els va bé continuar amb la promoció a tentipotenti: Fitur, famosos a les xarxes, el National Geographic, la Fundació Foment del Turisme de Menorca... tot junt excessiva per la paradoxa de que allò de paradisíac, de més atractiu que tenim en el producte, es destrueix obrint la porta al turisme massiu.
Captius dins la nansa és precís requerir un redreçament cap a un turisme no abusiu, gens massificat, apostant per una «indústria turística de futur». Salvem Menorca de la Balearització!
