«Hola Àngels! T’he sol·licitat amistat en vàries ocasions, però no la confirmes. Estic realment impressionat amb el teu perfil i personalitat. Admiro també el sentit de l'humor. Les teves publicacions són agermanades i valuoses. El contingut de la informació que comparteixes és significatiu i educatiu. Crec que et mereixes el compliment. Seria feliç si fóssim amics. Vull que m’agreguis, m’ho pots confirmar?».
Les accions de caire públic que duem a terme, que en l’actualitat es propaguen via online, rompen una barrera que es mantenia intacta des de feia segles. Tota la resta, la guardo per jo i per a la gent més propera. No és perquè vulgui amagar res: nivell econòmic, orientació sexual, estat civil, filiacions, religiositat, etc. Res a amagar, clar que no, però la vida privada, allò que fa menció a sentiments i emocions, és meva.
Fa uns anys que el nou Sant Valentí és Tinder, construeix un perfil, recull informació, filtra persones, i contacta amb les que estan interessades.
Avui, la majoria de coses es fan lliscant un dit a través d’una aplicació. I una part de la nostra privacitat i la nostra seguretat està en mans de persones que agafen les nostres dades i les tracten d’una forma incorrecte per treure’n un benefici. Que s’amaguen darrere una relació d’amistat. I l’altra part està en les nostres mans, en protegir-nos, i que aquest autèntic tràfic d’informació personal sigui impossible per les també noves estafes del segle XXI.
