Sabia molt bé el que feia. En pocs segons va ser capaç de treure la porta de les guies i entrar de matinada en un restaurant del centre de Maó. Se’n va endur una tablet, telèfons i doblers en efectiu que el propietari no ha pogut recuperar. La mateixa nit va intentar destrossar, aquesta vegada sense èxit, la reixa d’un altre bar a pocs metres.
No content amb el botí, el lladre va tornar a actuar el matí següent contra una botiga d’informàtica. La policia, aquesta vegada sí, el va detenir quan fugia amb la torre d’un ordinador. Quina devia ser la cara dels agents quan van comprovar que era el mateix home que havien detingut la setmana anterior per dos robatoris a un estany i una botiga d’animals.
De poc van servir les proves que l’incriminaven i el seu historial delictiu. Després de declarar davant el jutge va quedar en llibertat i li va faltar temps per tornar a la càrrega. Aquesta segona vegada, almanco, l’han posat en presó provisional. Veurem fins quan. Qui continua lliure és la seva parella, una altra reincident, detinguda la setmana anterior com a còmplice dels dos primers assalts.
En el moment d’escriure aquest article queda per resoldre l’autoria d’un altre robatori a una joieria. L’Ajuntament de Maó ha convocat de forma urgent una Junta de Seguretat per analitzar la darrera onada de fets delictius, però el sentiment dels afectats és una mescla de frustració i indignació.
Per molt que s’inverteixi en mesures de protecció dels locals, es millori la il·luminació dels carrers o es reforci la presència policial a les nits, el problema de fons és la impunitat amb què actuen uns delinqüents acostumats a ser detinguts i posats en llibertat en qüestió d’hores. Així fins a sumar desenes de detencions sense cap conseqüència. Un problema d’arrel que no es pot solucionar des d’aquí. Qui té la potestat per a fer-ho està més ocupat negociant el preu de la seva supervivència política.
