Una excursió, cercar esclata-sangs, sa bereneta, dinar, a l’estiu una reparadora becadeta... son activitats en es bosc que per a molts menorquins no tenen res de nou, són plaents costums més vells que l'anar a peu, propiciats pel fet de tenir a «quatre passes» suficients enclavaments poblats d’arbres.
Amb finalitats terapèutiques ens prediquen dels beneficis fisiològics i psicològics de caminar-hi, de delectar-se amb les sensacions que estimula submergir-se en l’atmosfera de qualsevol bosquet, l’encisadora melodia de la biodiversitat, la humitat, la frescor, inhalar un bri d’aire... tots aquests estímuls podem tenir-los també dins el poble donant una volta per parcs i xicotetes zones verdes amb arbredes, arbusts i vegetació.
L’escalfament global va in crescendo i aquests espais naturals es faran cada vegada més imprescindibles. Edificis, cotxes, formigó, paviments, asfalt, l’excés d’emissions, zones on el sol pega de ple... per açò, prestigiosos urbanistes recomanen arranjar pobles i ciutats per a un clima més càlid, afavorint tot el que produeix una disminució de la temperatura.
Pel Carnaval Ciutadella s’ha disfressat de verd amb l’aparença de ser un bosc, així que de manera fictícia s’ha avançat als temps venidors. Les sufocants onades de calor serien més suportables, si el paisatge de pobles i ciutats tingués més places i carrers arbrats, triant les espècies amb arrelament i fesomia adequades, conjuminant «arquitectura verda-casc urbà» per protegir-nos quan fa un foc de calor.
Conjuminar significa unir, mesclar, adaptar dues o més coses perquè combinin i es complementin de la millor manera. Conjuminar el casc urbà amb més arbres, ajudaria a refrescar l'ambient, ja que irriguen l'atmosfera amb vapor d’aigua i a prop dels edificis fan ombra, mantenint les temperatures a ratlla.
Ja sabíem que a l’ombra dels arbres fa un estar d’àngels. Ara donada la seva acció d’escut protector hem de fer-nos a la idea, que també fan una labor de salut pública.
