El PSOE ha donat l’ordre: José Luis Ábalos ha de ser el tallafoc que eviti la propagació de l’incendi per l’escàndol de corrupció en la compra de mascaretes durant la pandèmia. L’objectiu és salvar Pedro Sánchez i la seva escudera més fidel, Francina Armengol, implicada com a presidenta del Govern en els pagaments a la trama. Quan semblava que l’esperpent del cas Tito Berni no es podia superar, ens trobam amb l’exporter d’un prostíbul enriquit de forma sospitosa després de ser ascendit com a assessor personal del ministre de Foment i nomenat conseller de Renfe. Amb aquesta selecció de personal, què podia fallar?
Ábalos no és qualsevol dins el PSOE, va ser un suport essencial en les primàries que van reelegir Pedro Sánchez com a secretari general i va controlar l’aparell del partit com a secretari d’organització. De moment, ha deixat clar que vendrà cara la dimissió i escampa la sospita sobre els companys que han demanat el seu cap. «Tenen a la seva espatlla fets pitjors que aquest».
No sabem si es refereix al mateix president. Guarda algun secret l’exministre? O és només casualitat que Koldo García fos l’encarregat de custodiar personalment els avals que el van catapultar com a líder del PSOE? Una criatura apadrinada per Santos Cerdán, l’artífex dels pactes impossibles que l’han perpetuat al poder.
Sánchez va arribar al govern amb una moció de censura justificada per la corrupció del PP, però el seu compromís ètic s’ha diluït amb el temps. Enrere queden les dimissions de ministres per minúcies si ho comparam amb la impunitat de després. Aquí ja no renúncia ningú i, si és necessari, se cerquen portes giratòries ben remunerades per agrair els serveis prestats.
Al PSOE li ha sortit el tir per la culata en la campanya contra la presidenta de Madrid per les comissions del seu germà en la compra de material sanitari. Resulta que la trama la tenien ells i amenaça d’esquitxar la seva esperança blanca per recuperar la Generalitat. Salvador Illa no podrà agafar el son mentre avança la investigació judicial.
