Temps

Quan mirem un rellotge sembla que sigui regular, constant, però en un moment d’emoció ens adonem que pot passar molt més ràpid o més lent del que marquen les agulles. L’exemple paradigmàtic és l’eternitat dels darrers minuts d’un partit esportiu amb un resultat incert.

Noticias relacionadas

Perros

Más noticias relacionadas

Einstein va embolicar més la troca del concepte assimilant amb l’espai, parlant de l’espai-temps i dient que pot anar a diferents velocitats. Un altre físic, Erwin Schrödinger, famós pel seu inconstant moix, encara va anar més enllà assegurant que es pot aturar del tot: «Estima a una dona amb tot el teu cor i besa-la en la boca: en aquest instant, el temps es detindrà i l’espai deixarà d’existir», va escriure als seus apunts sobre Kant.

Curiosament, les millors cites al respecte les he trobat a dos sobrets de sucre. L’una de Pierre Corneille ens diu que «El temps és un gran mestre que arregla moltes coses». La segona és d’un altre escriptor francès, Marcel Jouhandeau: «Com no tenim res més preciós que el temps no hi ha major generositat que perdre’l sense tenir-lo en compte».

I així és: quina millor manera d’estar ociós que prendre un cafenet, sense sospitar que sobre el platet trobaràs una dolça inspiració sobre l’art de no fer-ne palada.