Hi ha dissonàncies entre els títols originals de moltes pel·lícules anglosaxones i com els tradueixen. «Centaures del desert», «Ningú no és perfecte» («Con faldas y a lo loco») o «Tauró» són famosos exemples. Algunes no s’expliquen. Amb llibres, igual. «Lejos del mundanal ruido» i «Lluny del brogit del món» són les traduccions d’aquella manera de «Far of the madding crow».
En una altra traducció no literal, a la versió castellana del comunicat del Consell que resumeix un discurs d’Adolfo Vilafranca a la fira turística ITB de Berlín, el president convida a visitar Menorca per «escaparse del mundanal ruido» i a la versió catalana per «escapar-se del món», eliminant la referència al sorollós i gastat tòpic novel·lesc. Idò?
Com que les explicacions senzilles no atrauen lectors, m’he posat conspiranoic. La meva teoria de la conspiració és que la versió catalana, en la qual se silencia el renou, es va adaptar al públic menorquí. Perquè aquí, de renou en tenim prou. I en part a causa del turisme. Així, la traducció sui generis del Consell sembla que vol evitar comentaris ofesos entre els illencs del tipus «per escapar del renou, millor ja me’n vaig jo a Alemanya», retret sarcàstic que podrien fer un resident del centre de Ciutadella fart de tardeos i airbnbs, el veí del motocròs al pati d’una segona residència, un vianant dels pobles amb batles encaparrotats en tornar a omplir els carrers cèntrics de cotxes o una fotja de ses Salines d’Addaia d’activitat sexual alterada per la falta d’intimitat. Quina gràcia li deu fer, a més, a la fotja insatisfeta que a Berlín es promocionés precisament el Camí de Cavalls, amb un vídeo d’esportistes riallers que no suen i música que fa venir ganes d’envair algun país, ciutat o rotonda.
Sabem que la promoció turística mescla eslògans recurrents, estereotips comercials i imatges ensucrades. Cap pega. Si un turista alemany vol escapar del seu renou mundà, que vengui. Serà ben rebut. Però no trobarà silenci. Tenim renou. Massa. I una bona part és perfectament evitable.
