ASidney hi ha poques papereres. No fan falta. Allà tenen la mentalitat que el residu és responsabilitat de qui el genera, se l’endú a casa i el diposita on toca. Hi ha excepcions, però els humans som embrutidors en grau extrem i hauríem de fer-nos-ho mirar, ja que els residus son un dels culpables del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació.
Vertaderament som adorables, no en tenim prou omplint el globus terraqüi d’immundícies, també empastifem l’espai sideral. Mig milió d’objectes, ferralla i escombraries orbiten el planeta.
La porquícia és tan al Pacífic, on es troba la Sopa de Plàstic -una acumulació de deixalles dues vegades l'extensió de la península Ibèrica- com a l’Atlàntic, on hi ha un brou semblant i no diguem del merder dels plàstics flotants al Mediterrani, que arriben cada vegada més a Menorca.
El sistema de recollida voluntari s’ha mostrat ineficient. Els baixos percentatges de tria, el manteniment de milers de contenidors convertits en dipòsit de runa i trastos vells, amb desbordaments, sunya, brutor i males olors, un niu de rates! (diem «Niu de rates» al lloc on s'acumula un excés de coses, restes i engrunes on els rosegadors troben facilitats per alimentar-se i fer niu en qualsevol enfony) que feia inevitable baratar-lo per un model més efectiu.
El porta a porta posa a retxa als incívics. Tot d’una és un canvi d'hàbits, el període d'adaptació no hauria de ser aprofitat per fer populisme. Les declaracions de la batlessa del municipi, que per territori i població hauria d’anar la primera cauen com un plom, desconcerten i fan més nosa que companyia a la conscienciació ciutadana.
El 80% de reciclatge, que només el 10% dels residus acabin a l’abocador, que les incineradores deixin d'existir, acabar amb la contaminació, han de ser propòsits unànimes. Ni una olla de caragols, ni un «Niu de qüestions».
