No és gens habitual anar a escoltar un concert de música clàssica i poder gaudir d’explicacions precises que ajuden a enriquir i contextualitzar cada peça que s’està a punt de tocar. Rara vegada passa i el que el costum imposa és més aviat quedar en silenci de principi a final. L
a majoria de vegades, l’intèrpret o intèrprets entren a escena, fan un tímid somriure abans de seure enmig dels aplaudiments de cortesia, i comencen a tocar el que està anunciat al programa de mà. Si hi ha una mica de sort, els hi sentim la veu quan anuncien un bis fora de programa, que serveix per correspondre els aplaudiments rebuts per part del públic.
Aquestes són les normes de conducta no escrites més habituals. Tot i això, fa uns dies vam tenir la sort d’assistir al concert que el violoncel·lista Carlos Vidal va oferir a Menorca gràcies a Joventuts Musicals, una proposta on aquest músic de tan sols 19 anys, va oferir obres escrites per a ser interpretades per un solista sense cap mena d’acompanyament instrumental.
A través de la música de diferents compositors, ens va regalar un viatge que creuava diverses èpoques, estils i procedències, des del segle XVIII fins al moment actual. No només va demostrar el seu virtuosisme en la manera tan natural de tocar el violoncel com si fos una extensió del seu cos o el tractament magistral dels plans sonors i els contrastos emotius, sinó que també va fer gala de la seva capacitat de comunicació.
Amb elegància i humilitat, ens va anar compartint el seu profund coneixement d’una manera planera, com qui no vol la cosa. Va ser una doble sorpresa trobar-se amb un talent com aquell i a més, poder gaudir de les seves explicacions. Enhorabona!
