Anys arrere si reincidíem en ser desobedients ens deien: «ets caparrut com una bala», fent referència al projectil que es manté en constant i invariable línia recte. La frase significava que per molt que ens prediquessin, a pesar de les advertències o els càstigs, impertorbables, sempre fèiem el que ens donava la gana.
Una persona caparruda manté amb tenacitat i duresa una opinió, sense tenir en compte altres alternatives, quan té una idea dins el cap és recalcitrant, d’idees fixes. Per referir-nos a persones excessivament tossudes tenim la frase feta «Ficar sa banya dins es forat» o també: «És un cap quadrat»: És molt cap quadrat, no hi ha manera de fer-lo entrar en raó i no transigirà.
Per altra banda, ser caparrut és una qualitat en el sentit de defensar una filosofia amb fermesa o entossudir-se en fer alguna cosa amb esforç, tenacitat i esperit de superació: «Quan se li posa un repte dins al cap, obstinat, testarrut, no atura fins a aconseguir-lo».
Aquests dies hem tingut una bona mostra de ficar la banya dins el forat. El senyor Aznar és tan caparrut que no vol reconèixer que es va errar intentant fer creure que l’autor de l’atemptat més greu de la història d’Espanya era ETA, en tost d’una cèl·lula gihadista.
Caparrotada també la dels que neguen el canvi climàtic, que «Volen fer entrar el clau per la cabota» negant irracionalment uns fets demostrats que tenen consens científic.
Diria també que «Ja pots xiular, si l’ase no vol beure» ja que és inútil insistir a qui està encaparrotat en no acceptar uns pressuposts o uns acords de Pau. I em meravella la caparrudesa amb què alguns polítics neguen que el dialecte menorquí i el català siguin la mateixa llengua. La realitat és tossuda, no és fàcil de canviar per molt caparrut que siguis negant-la.
