Les vaques a Menorca són una part encantadora del paisatge. La majoria de turistes es sorprenen en veure-les pasturar pels camps verds, entre parets seques. Després de compartir la cultura talaiòtica, una curiositat que m’agrada explicar es refereix a la Reina Isabel II d’Espanya. Que ens va regalar set exemplars de vaques Friburgueses l’any 1863, que van estar a punt de desaparèixer i que avui en dia només en queden una cinquantena. Les «vaques de la Reina» són molt resistents i de gran mida, amb una taca blanca a l’espina.
Quasi tot l’àmbit polític ha visitat la Fira del Camp el passat cap de setmana. Dies de reconeixement i festa que aparquen les queixes de la pagesia pels increments dels costos i els pagaments que reben per la seva producció, que són insuficients per a la viabilitat econòmica. Entre importacions i exportacions, farts de la burocràcia excessiva.
Una enquesta diu que el 87 per cent de la ciutadania del país ha recolzat massivament la protesta del sector, i quan la tractorada passava per les poblacions, eren rebuts entre aplaudiments.
I els continuo explicant: tenim la frisona, blanca i negra i molt apreciada per la producció de llet. La xarolesa, la més gran. La vermella, robusta i que s’adapta al clima. La pirinenca, més rossa que la vermella.
I en aquest corral, com la Reina cap. Figurativament, sembla la proposta que vol autoritzar el lloguer turístic en rústic sense necessitat d’activitat agrària. Alteses perilloses.
