L’altre dia em vaig fixar en unes obres que es fan en un aparthotel d’una urbanització de Ciutadella. Em va sorprendre la quantitat de piscines que es feien. Són piscines no molt grosses, una per cada habitació. En vaig comptar més d’una vintena, que deuen ser més, a les que cal afegir una gran piscina comunitària.
Açò de fer piscines individuals per cada habitació s’està posant de moda, en un moment a més que tothom és conscient del problema de l’aigua i l’escassetat d’aquest recurs de primera necessitat. Aquest complex no és l’únic que ho fa. Fa poc el GOB denunciava que l’agroturisme de Morvedra Nou, havia construït fins a 13 piscines. El més greu d’aquest cas és que no tenien llicència i que es feien en un hotel símbol de la Reserva de Biosfera, ja que va ser el primer a aconseguir una certificació amb la marca de sostenibilitat. I encara hi ha més. Fa quatre anys es va denunciar que l’agroturisme de Torre Vella (Alaior) havia fet set piscines il·legals, i de moment continuen obertes. I tot el que no sabem.
Aquesta tendència de comercialitzar habitacions amb piscina està clar que és una exigència del mercat, del tan demandat turista de qualitat. Un tipus de turisme amb alt poder adquisitiu, que deixa més doblers que el del tot inclòs, però que també suposa una petjada ecològica més gran.
I sorprèn que mentre les administracions impulsen inversions milionàries en infraestructures hídriques i llancen campanyes perquè els autòctons no malbaratem l’aigua, els menorquins veiem com el territori insular s’està inundant de piscines. Segons les dades de fa un parell d’anys a Menorca hi havia unes 10.000 piscines, és a dir una per a cada deu empadronats. A les Balears la ràtio és d’una piscina per cada 16 persones i a Espanya la mitja és d’una per cada 37 residents. Igual ja és hora que també posem algun límit en aquest malbaratament d’aigua, entre altres raons perquè si no el dia de demà aquest turista de qualitat tan anhelat no podrà i no voldrà venir a una illa on no hi ha aigua.
