És avui dia el ciclisme un esport de rics? Sí, però el practiquen els pobres. La pregunta i la resposta no són meves, sinó que les va dir Raymond Poulidor, ciclista professional que es va convertir en el perdedor més famós del Tour de França perquè va fer un munt de podis, però no es va endur mai la prova.
Hi ha qui afirma que és el nou golf, en relació amb el preu exorbitant que tenen les bicicletes, convertides en màquines de luxe sobre dues rodes i que competeixen en xifra amb una moto o fins i tot un cotxe, siguin les de carretera com les de tot terreny, per no parlar de la revolució elèctrica, que ha fet més fortuna que no pas amb els vehicles. En tot cas, són el resultat d’un gran avenç quant a sofisticació i prestacions rere el qual hi ha hagut un treball d’enginyeria, però també de màrqueting, no ens hem d’enganyar, que les ha convertit en objecte de desig. Marques de culte tant nacionals com estrangeres que han sabut crear una nova indústria al darrere que intenta presumir de màquines perfectes amb manillars ergonòmics, dobles suspensions, quadres de fibra de carboni, frens de disc hidràulics, seients ergonòmics, roba tècnica i accessoris per donar i per vendre.
I no pateixin, que avui dia, fins i tot els bancs ajuden a finançar la compra d’una bicicleta d’altes prestacions com de les que parlo. Comprar una bici a terminis? El món ara funciona així perquè ja no són només aquell mitjà de transport del poble que tothom emprava sinó que han evolucionat fins a convertir-se, possiblement, en la peça més cara de molts garatges. Si mai s’enamoren d’alguna, preguntin abans pel preu.
