Post pandèmia, adolescència, salut mental

No obstant açò, el més significatiu és tot el que ha quedat enrere: persones que, amb més o menys intensitat, han quedat afectades, les persones aïllades a casa seva i que tenen por de sortir al més mínim contratemps de salut, o les que, estant bé, encara els hi costa moure’s i sortir de viatge amb la regularitat que ho feien. També els més joves i els adolescents varen experimentar canvis: estaven massa bé tancats a la seva habitació o patien per l’aïllament obligatori que els tenia confinats. Determinades    famílies van experimentar canvis de tot tipus (separacions, divorcis, canvis en els hàbits dels més joves i tants altres, alguns d’ells, positius).

Aquets fets, sens dubte, han pogut deixar algunes seqüeles. Entre les demandes d’assistència clínica han prioritzat les ansietats, les carències afectives significatives, els sentiments depressius, fins i tot depressions i no solament reactives. A la base de totes elles hi podem trobar falta de confiança en si mateix, desvaloritzacions, baixa autoestima, pors de diferent origen, aïllaments significatius, etc.

Totes aquestes mancances podrien donar-se paral·lelament amb la falta de previsió davant noves malalties, manca d’inversió dels governs a la salut mental, a les necessitats dels més joves, especialment a les famílies desestructurades i que tantes vegades pateixen els més petits.

Aquesta poca dedicació a la prevenció de la salut mental, sigui deguda a deficiències econòmiques o d’altre tipus, reflecteixen, no obstant, mancances d’investigació i segurament de falta d’inversió per solucionar els tan necessaris problemes de la salut en general i de la salut mental en particular. Precisament perquè els símptomes de moltes alteracions solen iniciar-se a la juventutd -alguns d’ells a la infància- caldria continuar preparant programes de prevenció primària o incidir en els factors de risc que, segons la OMS, són de caràcter psicosocial, donat que són les condicions socials i econòmiques les que tenen una influència directa sobre la salut i la salut mental de la població, especialment la infantil.

D’aquí vindria la importància de protegir les primeres etapes de la vida del fillet que constitueixen la base de la seva estabilitat posterior -i no solament les de 0 a 3 anys-. Si la vida dels fillets depèn de les famílies, és evident que les famílies en risc o en crisi i amb fills petits haurien de ser les principals receptores de l’ajuda preventiva. De la mateixa manera, les condicions de l’entorn familiar d’aquestes característiques deurien rebre l’atenció prioritària de les institucions públiques i privades per protegir la salut física i mental dels seus components.

L’adolescència, una etapa de per si complexa, va ser descrita per Víctor Hugo com la més delicada de les transicions, que va citar en el seu moment el psicòleg Jorge Tió en l’article «Ser y dejar de ser adolescente en la sociedad de la incertidumbre»1.

Els processos que es desenvolupen a l’adolescència ens ajuden a comprendre i acompanyar els adolescents en una etapa fonamental de la seva evolució. És una etapa de canvis en el creixement maduratiu, físic, mental i emocional, dels que, fins ara, eren fillets.

Fins i tot, des d’una fase anterior, el preadolescent ja es fa preguntes entorn a la societat en la que viu, la forma de relacionar-se, el sentit de la vida o com disfrutar del camí, que suposa veure’s orientat cap a un objectiu determinat.

Creixem i evolucionem gràcies a la qualitat de la relació amb els altres. A l’adolescència aquest desenvolupament sol ser tant ràpid com el que podem observar a les primeres etapes de la vida del fillet. Els processos psicològics van en paral·lel i són conseqüència de l’evolució dels centres corticals i neuronals del mesencèfal2. El sentit crític de l’adolescent pot posar en perill el raonament segur de l’adult.

Un dels objectius que es planteja és el de saber qui és. Aspira a conèixer-se i a tenir una identitat, que duu implícitament el sentir-se coherent, saber apreciar-se pel fet de confiar en sí mateix.

Quan el desenvolupament entre el pensar i l’actuar de l’adolescent no és equilibrat, que no sempre ho sol ser, és difícil de tolerar tant per la família com pel centre educatiu al que pertany, els quals es poden veure desbordats per les actituds i comportament de determinats nois en aquesta etapa del desenvolupament.   

Les persones, que vivim en aquesta època, siguem o no treballadores de la salut mental, que patim les conseqüències del canvi climàtic, observam el ressorgir de dictadures, que semblaven desaparegudes, veim com es maltracta les persones més febles o percebem la falta d’atenció als més necessitats, no podem sentir-nos aliens a tots els canvis i necessitats esmentats pel patiment que comporten. En conseqüència, i parafrasejant les paraules d’Antoni Talarn en el seu article, «Desafíos y retos actuales en salud mental»3, tenim la urgència ètica de denunciar que ni en el món en general ni en les parts del mateix, més desenvolupades en particular, s’estan fent les coses bé de cara a la salut mental de les persones.

Per donar resposta a tants interrogants, ahir, dia 13, i el dia 20 d’abril tenim l’oportunitat de comptar amb quatre professionals de la Psicologia i la Psiquiatria (els Drs. Moya, Tió, Clusa i Talarn), estudiosos de les seves i altres àrees de coneixement, que ens parlaran sobre diferents temas d’actualitat en salut mental.

Les conferències tenen lloc a la seu de l’Ateneu Cientític, Literari i Artístic de Maó, de 10 a 12 hores    i de 16 a 18 hores i amb els següents programes:

El Dr. Josep Moya ens va parlar de «L’impacte de la pandèmia a les    diferents edats: Naturalesa i quadres clínics». El patiment emocional, emfatitzant les perspectives de futur i cap a on va la salut mental de la població en un entorn social-econòmic-climàtic inestable.

El Professor Jorge Tió es va centrar en «Les adolescències contemporànies». Temes sobre la construcció del sentiment d’identitat adulta. El cos com a escenari. Addiccions i violència. Suïcidi, drogues. La manca de motivació i la clínica del buit.

El curs del Dr. David Clusa versarà sobre «Com ha afectat la salut mental la pandèmia i reaccions de la població». Increment de la demanda: exemples clínics. El codi «Risc Suïcidi».

Finalment, el Dr. Antoni Talarn parlarà sobre «Salut mental i malaltia mental». Societat i patiment mental. Fibromialgia i síndrome de fatiga crònica. Què són les psicosis? Què és ser un límit o un psicòpata?

Uns cursos suficientment atractius perquè els puguem gaudir.

Us hi esperam! 4   

1 Ser y dejar se der adolescente en la sociedad de la incertidumbre. Revista de Menorca, Vol. I.    No.96,    pp. 15-115. Menorca: Edit. Ateneu de Maó e IME. I també a M. Vives (2020). Las alas del viento’,    pp. 354-371. Granada: Edit- Granada Costa.

2 El mesencèfal o cervell mitjà coordina la informació que arriba al cervell i la que es deriva cap a la medul·la espinal, gràcies a la qual es condueixen els estímuls nerviosos als diferents òrgans i teixits corporals.

3 A. Talarn (2020). Desafíos y retos actuales en salud mental. En M. Vives, Las alas del viento, pp. 348-353. Granada: Ed. Granada Costa.

4 Per inscriure’s al curs, poden enviar les dates del DNI al correu: mdvives@ub.edu