A simple vista trob que amb un poc més de seny i una més gran dosi d’amor no farien falta tantes lleis per regir la nostra convivència. Ja ho deia sant Agustí al segle 5è: «Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs per amor; si crides, cridaràs per amor; si corregeixes, corregiràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens amor arrelat en tu, res que no siguin d’amor seran els teus fruits». La veritat és, per una banda, que convivim sotmesos a un feixuc jou de lleis, normes i protocols que de vegades fan que els arbres no ens deixen veure el bosc; i, per una altra banda, és ver que no compartim el mateix sentit comú ni entenem l’amor de la mateixa manera. No és estrany idò que ja un benintencionat jueu del temps de Jesús li demanés quin és aquell primer manament que dona sentit a tots els altres o els relativitza; ja en sabem la resposta: «Estima Déu i estima els altres». O com matisa sant Joan: «Si dius que estimes el Déu invisible i no estimes els germans ben visibles, ets un mentider».
L'alternativa d’uns codis de conducta no són el seny i l’amor; crec més tost que qualsevol codi de conducta esdevé absurd si no està inspirat i és observat des de l’estimació que regeix el seny a l’hora de prendre decisions. Sempre hem de preguntar-nos en quin valor es basen unes lleis justes si no és en el respecte de la dignitat i dels drets i deures d’uns i altres per a un convivència en pau dins la diversitat. Les lleis han de garantir unes bones relacions en qualsevol col·lectiu humà prevenint i sancionant els abusos i discriminacions, i fent prevaler el bé comú per damunt dels interessos particulars. Hi ha conductes que no són importants perquè siguin manades sinó que són manades justament perquè són importants. Per açò quan ens saltam una norma legal ens hem de demanar si el motiu és perquè la creim injusta, i aleshores és justa l’objecció de consciència, o si la transgredim impulsats per l’encegament de l’egoisme.
Què és que falla quan constatam que, per més que es multipliquin les lleis i s’enduresquin les sancions, els delictes de violència masclista segueixen essent notícia cada dia? Falten normes més clares a la Convenció de Ginebra i a les recomanacions de l’ONU quan els conflictes desemboquen en guerres cruels on els responsables tiren pel dret? Les lleis i normes no són bones només quan afavoreixen les meves (o les nostres) ambicions sinó sempre, també quan contradiuen aquells projectes nostres que no respecten els drets dels altres, persones, pobles o col·lectius. «Feta la llei feta la trampa», solem dir. I és ver: hi ha maneres astutes de conculcar una llei observant-ne la lletra i carregant-nos l’esperit. Als piadosos observants fariseus i mestres de la Llei Jesús els retreia que amb la seva escrupolosa conducta «colaven un mosquit i s’empassaven un camell», en el sentit que observaven els minuciosos detalls de la llei al marge d’allò que és essencial, «la justícia, l’amor i la fidelitat».
Hem de passar d’una moral d’esclaus a una moral de persones alliberades, o d’una moral infantil a una moral adulta. El comportament de l’infant aparentment no es diferencia gaire del d’un esclau, com deia ja sant Pau. L’infant comença a comportar-se segons allò que els pares manen o prohibeixen, i actuen estimulats per l’aprovació o desaprovació dels seus educadors. El procés educatiu de la consciència moral passa per motivar una norma i mostrar el perquè d’una prohibició o d’un manament. L’objectiu de l’educació moral és acompanyar persones cridades a ser lliurement adultes i responsables, capaces d’optar pel bé i de renunciar desinteressadament a d’altres opcions segons el cas. Abans de les normes hi ha l’amor amb què som estimats i la llibertat amb què hem estat alliberats de la por. Des d’aquesta experiència vital podem aprendre que l’amor, la justícia, la misericòrdia, la lleialtat són els valors fonamentals que ens han d’amarar el cor i il·lustrar el pensament. Altres normatives que no tenen un valor ètic explícit són tan observables com millorables en tant que patrimoni d’un col·lectiu que donen sentit de pertinença.
Enmig del bosc de lleis, normes i protocols, ajuda a reforçar un seny responsable la recerca d’allò més senzill i fonamental: «Allò que no vols per tu no ho vulguis per ningú», «Abans de treure la busca de l’ull del germà treu-te la biga del teu», «Estima els altres com a tu mateix». O segons el manament nou llegat per Jesús als seus seguidors: «Estimau-vos els uns als altres com jo us he estimat». Llavors podrem comprovar que l’amor respectuós ens duu a obeir les lleis justes i combatre les injustes, inspirats en la gratuïtat precedent de l’amor de Déu que desborda qualsevol llei i apunta sempre més enfora.
