TW
0

A cada titular dona la sensació que s’està aconseguint estrènyer el cercle per perseguir amb més eficiència el lloguer turístic il·legal. A l’escamot de set inspectors del Consell s’hi afegiran els cossos i seguretats locals i nacionals a més de les pròpies plataformes online i fins i tot d’hisenda, que fiscalitzarà moviments amb l’objectiu d’atrapar els que aprofiten per llogar una casa fora de la llei. Per terra, mar i aire es transmet la idea que es vol mirar de frenar aquest negoci turístic il·lícit que malmet la indústria turística reglada i que contribueix a la sensació de massificació, a més de provocar estralls en la falta d’habitatge.

Noticias relacionadas

Si anem a les dades, el GOB en el seu moment va fer un càlcul aproximat de 7.000 habitatges turístics no declarats que podien estar donant acollida entre 30.000 i 35.000 persones durant l’estiu. Unes xifres que permeten imaginar com a hipòtesi probable que la gran majoria de propietaris que estan participant en aquest joc, segurament puguin ser d’aquí, de Menorca, que amb les rendes obtingudes, completen ingressos familiars per seguir mantenint el seu ritme de vida. I això genera preguntes sobre l’impacte i les conseqüències en la pròpia societat perquè quan són pocs els implicats, no passa res però quan poden ser 7.000, la cosa canvia. Com deia el professor Jordi Sardà de la Universitat Rovira i Virgili, darrera l’existència d’un determinat nivell d’economia submergida hi ha allò que una societat vol ser. És bàsicament un problema de moralitat. Quan a una societat no li semblen condemnables certes actituds relacionades amb l’economia submergida és que és condescendent amb les implicacions que això comporta. Al contrari, quan una societat percep que aquest tipus de comportaments perjudica la col·lectivitat i són condemnables, és quan el problema es minimitza.